Referència

Batriu, E., Pino, J., Rovira, P., & Ninot, J. M. (2011). Environmental control of plant species abundance in a microtidal Mediterranean saltmarsh. Applied Vegetation Science14(3), 358-366.

Autors/es

Efrem Batriu, Joan Pino, Pere Rovira  i Josep M. Ninot

Fitxa elaborada per

El gradient ambiental determina la distribució de les espècies de plantes en aiguamolls mediterranis

Encara sense vots
2011
Objectiu

Identificar els principals factors ambientals que afecten la distribució d’espècies de plantes dominants en aiguamolls costaners mediterranis. Modelitzar els nínxols de les espècies dominants utilitzant aquests factors,  i avaluar el solapaments dels nínxols entre les espècies coexistents a través de l’abundància relativa.

Mètodes bàsics

S’han recopilat dades florístiques i variables ambientals referents a l’aigua i el sòl en 43 punts de mostreig distribuïts a l’atzar en quatre àrees d’aiguamolls al llarg d’un gradient costa-interior. L’anàlisi de correspondència canònica (CCA) s’ha utilitzat per identificar les principals característiques de l’aigua i el sòl que estan correlacionades amb l’abundància d’espècies, després de considerar l’efecte del lloc i de la localització espacial dels punts.  Els nínxols de les espècies dominants s’han realitzat mitjançant models linears generalitzats (GLM) utilitzant els dos primers eixos del CCA.

Resultats principals

Les variables d’aigua i sòl expliquen més la variació de l’abundància d’espècies que el lloc i la posició espacial. La mitjana del nivell freàtic, la conductivitat màxima de l’aigua i la taxa d’absorció de sodi (SAR), que es mostren en els dos primers eixos del CCA, expliquen el 23.8% de la variança. Arthrocnemum fruticosum, Phragmites australis subsp. australis, Juncus acutus, Spartina versicolor i Juncus maritimus són les principals espècies dominants. Els nínxols obtinguts a partir de les corbes de resposta del GLM mostra un solapament moderat entre totes aquestes espècies excepte per A. fruticosum.  Les correlacions entre parelles són principalment negatives o no significatives, indicant poca coincidència, i fins hi tot segregació entre les espècies.

Conclusions

Els principals factors que afecten a la distribució d’espècies de plantes dominants en aiguamolls costaners mediterranis són els gradients ambientals, resumits en els models de nínxols. El paper d’altres factors com la facilitació o la competència entre espècies i el reclutament a l’atzar ha de ser explorats.

Estudis relacionats

Agrícola
Average: 1 (4 votes)
2024
Forestal
Average: 1 (3 votes)
2023
Forestal
Average: 1 (5 votes)
2023