#abcc9a
Referència
Badia-Boher, J. A., Hernández-Matías, A., Mañosa, S., Parés, F., Bas, J. M., Arévalo-Ayala, D. J., & Real, J. (2025). Fall and rise of a threatened raptor: Unraveling long-term population dynamics with spatially explicit integrated models. Ecological Applications, 35(2), e70013. https://doi.org/10.1002/eap.70013
Fitxa elaborada per
Del declivi a la resiliència: què ens ensenya l’àguila cuabarrada per gestionar millor les espècies amenaçades?
2025
Objectiu
Aquest estudi té com a objectiu principal comprendre amb detall com ha canviat la població de l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) a Catalunya durant més de tres dècades. Els autors volen:
- Analitzar els quatre processos bàsics que regulen una població: natalitat, immigració, mortalitat i emigració (coneguts com a BIDE).
- Entendre el paper de fraccions sovint oblidades com els flotants (àguiles adultes que encara no crien).
- Avaluar com les accions de conservació han contribuït a la recuperació de la població.
- Detectar si la població estudiada funcionava com a "font" (source) o "aiguamoll" (sink) dins del sistema global de poblacions de l’espècie.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Catalunya
L’estudi es basa en un enfocament innovador i molt complet:
- Es van integrar dades de censos anuals de territoris, nombre de polls nascuts, àguiles marcades i recapturades, i registres de desplaçaments individuals.
- Es van aplicar models estadístics bayesians, especialment un model integrat amb component espacial (SEIPM), capaç d’estimar la supervivència real i la dispersió.
- La mostra inclou 596 polls marcats, seguiment intensiu de parelles reproductores i recuperació de 103 individus morts.
- Es van analitzar tres grans fases temporals: període de declivi (1986–1999), estabilització (2000–2007) i recuperació (2008–2020).
Resultats principals
1. Evolució de la població
- Descens inicial: entre 1986 i 2000, la població de parelles reproductores es va reduir significativament (de 162 a 128 individus), coincidint amb una crisi de flotants (gairebé inexistents).
- Recuperació progressiva: a partir dels anys 2000, especialment des de 2008, es va observar un augment sostingut fins a arribar a 159 individus reproductors el 2020, pràcticament recuperant els nivells originals.
2. Flotants: una peça clau
- Fins a l’any 2000, gairebé no hi havia individus flotants, cosa preocupant, ja que aquests serveixen com a "reserva" per substituir reproductors morts.
- Després del 2008, el nombre de flotants es va multiplicar per deu, arribant a uns 27 individus el 2020. Aquesta recuperació s’associa a un augment clar de la supervivència dels joves i adults no reproductors.
3. Natalitat, mortalitat i dispersió
- El nombre de naixements (polls per parella) ha anat baixant amb els anys, passant d’1.4 polls/parella el 1987 a prop de 0.9 el 2020.
- La mortalitat es va reduir clarament en les últimes dues dècades, especialment entre no reproductors, gràcies a les accions de conservació (com la modificació de línies elèctriques per evitar electrocucions).
- L’emigració va augmentar al final del període, probablement com a conseqüència de tenir més flotants disponibles.
- La immigració (individus vinguts d’altres regions) va ser clau per mantenir la població en els anys de crisi, però ha anat perdent pes a mesura que creixia el reclutament local.
4. Canvi de rol ecològic: de "sink" a "source"
- Fins a l’any 2000, la població funcionava com a aiguamoll demogràfic (sink), és a dir, només es mantenia gràcies a l’arribada d’individus d’altres poblacions.
- A partir de la dècada de 2010, i sobretot cap al 2020, la població passa a tenir un paper neutral o de font (source), cosa que vol dir que ja no depèn de l’exterior i fins i tot pot contribuir a reforçar altres poblacions.
Conclusions
Aquest estudi demostra el poder d’una aproximació científica rigorosa i integrada per comprendre com evolucionen les poblacions salvatges al llarg del temps.
- La recuperació de la població ha estat possible gràcies a la millora de la supervivència, especialment dels no reproductors.
- Els flotants, tot i ser sovint ignorats, són essencials per a l’estabilitat i expansió de la població.
- La combinació de mesures de conservació i seguiment a llarg termini ha permès que una població en declivi esdevingui estable i autosuficient.
- El canvi d’estatus de “sink” a “source” evidencia que, amb accions adequades, es poden revertir dinàmiques poblacionals negatives.
Conèixer a fons com interactuen la natalitat, la mortalitat i els moviments individuals ens permet:
- Dissenyar estratègies de conservació eficients, focalitzades en els punts més sensibles.
- Detectar problemes estructurals abans que sigui massa tard (com la desaparició de flotants).
- Planificar actuacions a escala regional pensant no només en el que passa “dins” sinó també en les connexions amb altres poblacions (la xarxa metapoblacional).
