#abcc9a
Comptar mamífers i ocells alhora: resultats i perspectives del Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya
2023
Objectiu
Malgrat els programes de seguiment d’ocells basats en ciència ciutadana estan presents a les polítiques de conservació de la majoria de països europeus, en el cas dels mamífers, no ha estat així ja que son més difícils d’observar, censar i requereixen un major esforç a l’hora de validar les observacions. Per aquest motiu al 2008 el SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya) va començar a donar la possibilitat d’incloure els mamífers en el seu protocol tal i com ja feien alguns programes de seguiment en altres països europeus. Ara, hem analitzat les dades obtingudes amb l’objectiu de: 1) generar unes primeres tendències poblacionals de les diferents espècies de mamífers amb les dades obtingudes del SOCC entre el 2008 i 2021, i 2) compartir amb la resta d’associacions ornitològiques la utilitat i perspectives que comporta incloure les observacions casuals d’altres taxons com els mamífers en els seguiments d’ocells estandarditzats i a llarg termini.
Mètodes bàsics
Zona d'estudi: Catalunya
El programa del SOCC va néixer el 2002, i a 2023 compta amb més de 600 transsectes de 3 km de llargada distribuïts per tot Catalunya. A cada transsecte es realitzen quatre censos d’ocells a l’any, dos a la primavera i dos a l’hivern. Tots els censos es duen a terme durant les primeres quatre hores després de l’alba, temps idoni per a la detecció d’aus. Des del 2008 s’ofereix la possibilitat de comptabilitzar els mamífers observats dins els mateixos censos indicant al protocol del projecte si es fa ús d’aquesta opció o no i així deixar constància dels censos on no se n’han observat, però que sí que s’han censat. En el projecte SOCC, només es registren els mamífers vistos o escoltats. Els rastres i petjades no s’inclouen ja que aquestes evidències de presència indirectes són difícils de validar i es requereix un coneixement expert per a fer una identificació correcta (Barea-Azcón et al. 2007).
De tots els mamífers observats només s’ha calculat els índexs i les tendències poblacionals d’aquells que tenen: 1) dades suficients en els mostratges, 2) estils de vida totalment o parcialment diürns que és quan es fan els censos i 3) mida mitjana o gran per garantir-ne la detectabilitat i facilitat d’identificació per part dels observadors.
Per a fer les anàlisis es van utilitzar únicament els anys en què s’havien realitzat els quatre censos establerts en el protocol pel transsecte censat. Això és degut al fet que, de cada transsecte només es considerava l’abundància de l’espècie més elevada dels quatre censos.
Resultats principals
Entre 2008 i 2021 els observadors van censar almenys un mamífer en el 73% dels transsectes i es van detectar 27 espècies diferents. L’espècie més detectada va ser el conill (Oryctolagus cuniculus), seguit pel cabirol (Capreolus capreolus) i l’esquirol comú (Sciurus vulgaris).
Amb les dades recollides s’han pogut calcular tendències poblacionals per a set espècies diferents. Cinc d’aquestes mostren tendències en augment: la llebre (Lepus europaeus), el conill, la marmota (Marmota marmota), el cabirol i l’isard (Rupicapra pyrenaica). L’esquirol comú va mostrar una tendència estable i la guineu roja (Vulpes vulpes) una tendència incerta. El cabirol ha sigut l’animal amb la tendència de creixement més pronunciada, seguit de la marmota i el conill.
Els resultats obtinguts en índexs de canvi poblacional a partir de les dades del SOCC són similars als calculats amb altres metodologies aplicades des de la Generalitat de Catalunya i a partir de les dades recollides en altres regions europees (Massimino et al. 2018).
Conclusions
El fet que no hi hagi cap protocol concret per a censar mamífers comporta que en moltes ocasions no es puguin recopilar observacions suficients. S’ha de tenir en compte que els mamífers presenten cicles de vida i estratègies vitals molt diferents entre ells (activitats diürnes o nocturnes, períodes d’hibernació, èpoques reproductives...), fet que fa que la freqüència de detecció entre espècies variï al llarg del dia i època de l’any (Massimino et al. 2018).
Tot i que la metodologia dels censos d’ocells no és la idònia per a mesurar l’abundància relativa dels mamífers, l’amplia cobertura del territori amb que es caracteritzen i les metodologies estandarditzades a llarg termini compensen part d’aquest punt feble. Així mateix, els mètodes de camp del SOCC poden ser favorables per censar espècies que tenen àrees de distribució petites però altes densitats, com la marmota o l’isard. Addicionalment, un dels avantatges més remarcables, seria que a l’incloure els mamífers als censos d’ocells estem recopilant molta informació d’un altre grup d’espècies sense pràcticament cap esforç extra.
Algunes de les dades obtingudes als censos del SOCC ja han sigut utilitzades a diferents projectes com l’Atles de Mamífers de Catalunya (Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 2022a) o l’Índex Planeta Viu de Catalunya (LPI-Cat, Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 2022b), que és un indicador que mostra la taxa de canvi de les mides poblacions de vertebrats.
Per concloure, és important remarcar que l’estudi i cens de mamífers és difícil i calen múltiples enfocaments d’estudi per a tenir un coneixement robust d’aquest grup, però el recompte de mamífers en els censos d’ocells incrementa la quantitat de dades de seguiment estandarditzades a gran escala. De fet, l’estudi suggereix que les dades recollides al SOCC són suficients per a fer bones tendències poblacionals d’algunes espècies, mentre que per d’altres suposen les úniques dades disponibles actualment a Catalunya, com seria el cas de l’esquirol.