#a2a2a0
Referència
Fossil versus contemporary sources of fine elemental and organic carbonaceous particulate matter during the DAURE campaign in Northeast Spain. Atmospheric Chemistry and Physics, 11(23), 12067-12084.
Fitxa elaborada per
Comparativa de l'ús de combustibles fòssils i altres materials de biomassa orgànica
2011
Objectiu
Caracterització de les fonts d’aerosols carbonosos fins a la Mediterrània i estimació de les fonts de cremes de biomassa per mesures de levoglucosa.
Es presenten els resultats de la campanya internacional DAURE (Determinació de les fonts dels aerosols atmosfèrics en ambients urbans i rurals en la mediterrània occidental) amb l’objectiu de repartir les fonts d’aerosols carbònics fins.
Mètodes bàsics
Els mostrejos de partícules de matèria fines han sigut recollits durant el febrer i el març del 2009 i el juliol del 2009 a zones urbanes de Barcelona i en una regió boscosa del Montseny. S’utilitza el mètode de radiocarboni (14C) per l’anàlisi del carboni orgànic i elemental, i la distribució de les fonts d’aquestes dades. Es combinen els resultats amb les anàlisis de components de l’espectròmetre de masses d’aerosol i es compara les estimacions de levoglucosa de les cremes de carboni orgànic, la repartició de les dades filtrades amb la composició inorgànica, carboni elemental i carboni orgànic, concentracions elevades de potassi i concentracions d’acetonitril gasós.
Resultats principals
Els mostrejos realitzats a Barcelona, tenen un 87% i un 97% del carboni elemental de mitjana a l’estiu i a l’hivern, respectivament, i són d’origen fòssil, mentre que al Montseny els percentatges són del 66% i el 79%. La contribució dels recursos fòssils al carboni orgànic a Barcelona és del 40% i el 48% a l’hivern i a l’estiu, respectivament, i del 31% i el 25% al Montseny. La combinació dels resultat obtinguts utilitzant la tècnica del 14C, les dades de l’espectròmetre de masses d’aerosol, i les correlacions entre el carboni orgànic fòssil i el carboni elemental fòssil, implica que el carboni orgànic fòssil a Barcelona és un 47% primari mentre que el del Montseny és sobretot secundari (un 85%).
La variació diària de l’aerosol carbonos total i la relativa contribució de les diferents fonts depèn principalment de les condicions meteorològiques. El carboni orgànic secundari estimat al Montseny només s'incrementa un 40% en comparació amb l’augment observat dels compostos orgànics volàtils biogènics (COV) entre l’hivern i l‘estiu, mostrant les incerteses en l’estimació d’aquest component.
Conclusions
Les estimacions de la contribució de la crema de biomassa utilitzant les tècniques del 14C oscil·len entre valors més grans que els estimats per altres tècniques, i les estimacions diferents estan fortament o moderadament correlacionades. Les diferències poden ser explicades per la contribució de la matèria orgànica secundària (no s’inclouen les estimacions de les fonts de crema de biomassa) i/o per la sobreestimació de la contribució del carboni orgànic de la crema de biomassa per les tècniques del 14C. Les concentracions d’acetonitril estan ben correlacionades amb el carboni elemental de crema de biomassa determinat per 14C. El potassi és un traçador sorollós per la crema de biomassa.
