Imatge
#a2a2a0
Referència
Pueyo-Ros, J., Škerjanec, M., Castellar, J. A. C., Atanasova, N., Comas, J., & Corominas, L. (2024). Beyond food: A stochastic model to estimate the contributions of urban agriculture to sustainability. Landscape and Urban Planning, 241, 104930.
Fitxa elaborada per
Com pot l'agricultura urbana transformar les ciutats en espais més sostenibles?
2024
Objectiu
L'agricultura urbana ha estat associada amb beneficis com la millora de la seguretat alimentària, la creació de llocs de treball, la mitigació del canvi climàtic i l'augment d'espais verds. No obstant això, l’impacte d'aquests beneficis ha estat poc sovint quantificat.
Aquest estudi té com a objectiu abordar aquesta limitació mitjançant la presentació d'un model que estima els impactes de l'agricultura urbana en vuit indicadors clau relacionats amb la sostenibilitat urbana, com ara la mitigació de l'illa de calor urbana, la creació d'ocupació i la participació ciutadana.
Mètodes bàsics
Zona d'estudi: S'ha utilitzat la ciutat de Sant Feliu de Llobregat com a cas d'estudi per demostrar l'aplicabilitat del model.
Per abordar aquesta qüestió, es va desenvolupar un model estocàstic per avaluar l'impacte de l'agricultura urbana en vuit indicadors diferents, entre ells:
- l'accessibilitat als espais verds
- l'autosuficiència alimentària
- la creació de llocs de treball
- la mitigació de l’escorrentia superficial
- la reducció de l'illa de calor urbana
- la implicació de voluntariat
- la captació de NO₂
- la superfície verda per càpita
Es van definir dotze escenaris diferents que incloïen tant horts, particulars com comunitaris i comercials, situats en espais com teulades, parcel·les buides i jardins particulars. Es van córrer 1.000 simulacions per cada escenari. L'anàlisi es va centrar en l’impacte de cada escenari sobre els indicadors seleccionats per proporcionar una comprensió més profunda de com l'agricultura urbana contribueix a la sostenibilitat de les ciutats.
Resultats principals
Els resultats de l'estudi van mostrar que l'agricultura urbana pot generar beneficis notables en diverses àrees de la sostenibilitat urbana, però amb variabilitat significativa depenent del tipus d’hort i la seva ubicació. En el millor dels escenaris, la captació de NO₂ va augmentar un 18,5%, arribant a neutralitzar emissions equivalents a les de 178 cotxes. Pel que fa a la creació d'ocupació, es va estimar la generació de fins a 3.457 llocs de treball en un escenari amb gran percentatge d’horts comercials, el que és especialment rellevant per a ciutats amb altes taxes d'atur.
D'altra banda, es va observar que la contribució dels horts a la mitigació de l'illa de calor urbana, amb una reducció de fins a 0,25°C en els escenaris més òptims, i a la mitigació de l’escorrentia superficial, amb una reducció de fins a 66,57 mm en episodis de pluja intensa, són beneficis ambientals clau. Pel que fa a la participació ciutadana, el nombre de voluntaris involucrats en jardins comunitaris podria arribar a ser del 76% de la població en els escenaris amb més participació.
En la majoria de casos es va observar que la transformació de teulades i terrasses en horts urbans té més impacte en la sostenibilitat, especialment en els indicadors ambientals, que la transformació de jardins o solars buits, que tendeixen generalment a ser zones verdes, encara que estiguin abandonades.
Conclusions
Aquest estudi demostra que l'agricultura urbana té el potencial de fer contribucions significatives a la sostenibilitat urbana, però els beneficis depenen de la planificació estratègica dels tipus d’horts i la seva ubicació.
Els horts comunitaris fomenten la participació ciutadana i milloren l'accessibilitat als espais verds, mentre que els horts comercials poden contribuir més a la creació d'ocupació i a l'autosuficiència alimentària. No obstant això, també es van observar compromisos entre escenaris, com la reducció de la retenció i infiltració d'aigua en horts que el model simulava com cultius hidropònics.
Aquest estudi aporta una eina valuosa per a la planificació urbana, ja que el model presentat pot ajudar als gestors de ciutats a maximitzar els beneficis de l'agricultura urbana, tenint en compte aquests equilibris. Així, l'agricultura urbana es pot convertir en una solució basada en la natura per abordar múltiples reptes urbans, si es gestiona adequadament.