#abcc9a
Referència
Lloret, F., Escudero, A., Lloret, J., & Valladares, F. (2024). «An ecological perspective for analysing rural depopulation and abandonment». People and Nature, 6, 490–506.
Fitxa elaborada per
Com podem reduir el despoblament rural mentre protegim la natura?
2024
Objectiu
L'objectiu de l'estudi és desenvolupar un marc conceptual que incorpori una perspectiva ecològica per avaluar diferents alternatives de gestió en àrees rurals despoblades, analitzant el seu impacte tant en la població humana com en la biodiversitat i els serveis ecosistèmics, amb la finalitat de proporcionar recomanacions per a la planificació i la intervenció en aquests territoris.
Mètodes bàsics
Zona d'estudi: àrees rurals despoblades d'Espanya.
S'ha avaluat com la despoblació rural a Espanya afecta el medi ambient mitjançant un enfocament que combina dades demogràfiques i ecològiques.
- Recopilació d'informació: Es va revisar la literatura existent d'estudis a Espanya sobre la relació entre despoblament i diferents factors ambientals.
- Factors demogràfics: Es van analitzar dos indicadors principals: la densitat de població i l'índex de Gini, que mesura la desigualtat en la distribució de la població.
- Factors ambientals: Es van seleccionar cinc factors clau (biodiversitat, emmagatzematge de carboni, contaminació, recursos hídrics i conservació del sòl) per avaluar els efectes de la despoblació sobre els ecosistemes i els serveis que proporcionen.
- Espai demogràfic-ambiental: Les dades es van combinar en gràfics que mostren les trajectòries de la despoblació i el seu impacte ambiental, permetent visualitzar les tendències de tots dos simultàniament.
- Alternatives d'intervenció: Es van proposar cinc estratègies, que van des de no intervenir (deixant que la despoblació continuï) fins a fomentar l'ús intensiu o sostenible de la terra, amb diferents impactes socials i ecològics.
- Avaluació: Les alternatives van ser avaluades segons la seva viabilitat econòmica, capacitat per revertir el despoblament, impacte ambiental i capacitat per resistir crisis (resiliència).
Resultats principals
S'ha desenvolupat una nova metodologia per analitzar cinc escenaris a zones interiors d'Espanya. Els escenaris són:
- continuar amb les polítiques actuals que condueixen a l'abandonament rural i tenen impactes ambientals;
- implementar activament polítiques conservacionistes estrictes per augmentar els espais naturals i reduir la pressió antròpica;
- potenciar activitats intensives com monocultius, ramaderia intensiva o instal·lacions energètiques;
- mantenir congelada l'actual distribució del paisatge preservant els hàbitats reconeguts a la normativa europea;
- promoure un ús extensiu i multifuncional del territori amb criteris de sostenibilitat.
A partir d’aquí, s’han avaluat les tendències futures dels factors ecològics considerats, conjuntament amb la tendència demogràfica (creixement, disminució o manteniment de la població) a les zones rurals,.
Els principals resultats per als diferents factors considerats són:
- Biodiversitat
L'alternativa més beneficiosa per a la biodiversitat a la Península Ibèrica és la conservació activa, que contrarestaria la pèrdua de biodiversitat causada pel sobre-pasturatge i l'expansió agrícola del passat. Aquesta alternativa pot conduir a un cert declivi demogràfic, però alhora permetria la conservació d'espècies i hàbitats vulnerables. L'alternativa d'ús extensiu també afavoriria la biodiversitat, promovent activitats compatibles amb hàbitats diversos. En canvi, l'alternativa de paisatge congelat mostra un efecte menys beneficiós, amb dificultats per a la recuperació de la biodiversitat. L'alternativa de continuar sense implementar accions actives per revertir o afrontar els reptes que es presenten manté la situació actual de col·lapse poblacional i deteriorament de la biodiversitat. Finalment, l'ús intensiu tindria el major impacte negatiu sobre la biodiversitat. - Emmagatzematge de carboni
L'alternativa de mantenir la situació actual augmentaria l'emmagatzematge de carboni gràcies a l'aforestació. L'alternativa de paisatge congelat i la conservació activa també contribuiria a l'augment de carboni, però de manera més limitada. L'ús extensiu del territori mantindria l'emmagatzematge de carboni, mentre que l'ús intensiu provocaria una disminució significativa. - Contaminació
S'espera una disminució de la contaminació en zones despoblades degut a la reducció de l'activitat econòmica. L'alternativa de conservació activa i el paisatge congelat poden aconseguir una important millora, mentre que l'ús intensiu augmentaria la contaminació per a pràctiques agrícoles i industrials. - Recursos hídrics
El despoblament i la disminució de l'activitat econòmica redueix la demanda d'aigua, millorant la regulació d'aquesta. Les alternatives de mantenir la situació actual, paisatges congelats i conservació activa augmentarien els recursos hídrics. L'ús intensiu, en canvi, reduiria els recursos hídrics per la seva alta demanda. - Conservació del sòl
El despoblament millora la retenció del sòl, mentre que l'abandonament de terres pot posar en perill la conservació del sòl en l'alternativa de mantenir la situació actual. L'alternativa més efectiva per a la conservació del sòl és la conservació activa, que incrementaria els espais verds.
Avaluació de les alternatives
En conjunt, la millor alternativa és l'ús extensiu, que combina la capacitat de revertir el despoblament amb la conservació de la biodiversitat i la qualitat ambiental. Les alternatives menys recomanables són l'ús intensiu i la conservació activa, amb múltiples criteris avaluats negativament, particularment la capacitat de revertir el despoblament, però també aspectes relacionats amb la viabilitat de implantació.
Conclusions
La conclusió de l'estudi subratlla la importància d'incorporar la dimensió ecològica quan es confronta la problemàtica del despoblament rural, així com la necessitat d'una gestió integrada del territori que tingui en compte tant la biodiversitat com les dinàmiques demogràfiques. Mitjançant aquesta nova metodologia, s'ha observat que, tot i que cap dels escenaris analitzats obté una "nota excel·lent", l’ús extensiu del territori és l’opció que mostra una tendència en conjunt més positiva, tant en l’indicador de població com en els indicadors ecològics.
Aquesta metodologia es presenta com una eina útil per les persones que es dediquin a gestionar el territori, ajudant-los a analitzar les repercussions de diferents alternatives i a prendre decisions efectives per reduir l'abandonament rural, preservant alhora la biodiversitat i els serveis ecosistèmics.
És essencial que les polítiques de conservació s'adoptin segons els objectius específics de cada zona i que s'involucrin les comunitats locals en la presa de decisions, garantint així una gestió sostenible i adaptativa que respongui a les necessitats del territori i dels seus habitants.
