En la recerca de la separació de nínxols i la quantificació de l'extensió de les diferències entre dos nínxols per les espècies que coexisteixen, s'ha suggerit l'eix ecohidrològic com un dels controladors potencials de la diferenciació de nínxols per les plantes.

La segregació del nínxol hidrològic és reflexe en un espai de gradients d'humitat del sòl i de divisió de l'aigua a través de diferents estratègies d'adquisició. Al Mediterrani, la profunditat de les arrels afecta profundament a la variació en la disponibilitat de nutrients i en les variacions de l'aigua en les fulles i l'estat nutricional. Es destaca el paper fonamental de la disponibilitat d'aigua en l'estructuració de les comunitats vegetals en l'espai i el temps.