El Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya es va omplir de gom a gom per celebrar la segona entrega d’un dels nostres formats de transferència més aplicats per connectar ciència i gestió: les trobades #rumbsPrismàtic. Aquest cop, la jornada va girar al voltant d’un tema molt atractiu però que, alhora, segueix sent molt desconegut pels propis professionals que s’hi dediquen, com és el seguiment del medi marí a Catalunya.

Després de gairebé cinc hores, l’assistència va sortir de la sala amb un coneixement científic i tècnic més que actualitzat sobre conservació del medi marí al nostre territori, de la mà de diferents projectes i accions impulsades pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, centres de recerca, universitats i entitats diverses.

I no només es va conèixer l’estat actual del medi marí, sinó que es van posar sobre la taula els reptes que suposa fer un bon seguiment d’aquest ecosistema, les limitacions actuals i la necessitat de coordinació entre tots aquells professionals que es dediquen a la gestió i planificació d’aquest espai dins del nostre territori. Segueix llegint per assabentar-te de tot el que es va parlar!

La vessant més institucional: el motor pel canvi

La jornada va començar amb una benvinguda de part de Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural (DGPAMN). Amb ell es van iniciar una sèrie de ponències institucionals, on es van donar a conèixer els projectes que s’impulsen des de l’àrea de coneixement marí d’aquesta direcció. 

Imatge

Judit Ahufinger va ser la responsable de presentar l’Àrea de Coneixement d’Espais Marins, un espai de coordinació tècnica dins la DGPAMN on es treballa per impulsar la transferència de coneixement, la gestió de problemes emergents i la homogeneïtzació territorial de criteris per unificar tots els informes de seguiment marí del territori.

A continuació, Jordi Rofes del servei de Fauna i Flora de la DGPAMN, va definir els criteris per autoritzar la recol·lecció i la restauració de fanerògames marines, uns ecosistemes d’alt valor natural i ecològic però que pateixen una ràpida degradació. L’objectiu era el de facilitar aquesta gestió als serveis territorials i parcs naturals que necessitin tramitar aquesta autorització dins dels seus projectes de conservació. Més enllà de presentar el document tècnic, també es va aprofundir en els criteris d’avaluació que des de l’administració s’utilitzen per aprovar aquestes autoritzacions: la presència històrica de fanerògames a la zona, l’estat de conservació de la praderia o els objectius ecològics del projecte son alguns dels criteris que s’avaluen per a cada sol·licitud. No obstant, en Jordi va remarcar que el principal criteri ha de ser la recuperació funcional i ecològica de la praderia, fet que permet la seva regeneració natural i un estat de conservació favorable.

Per part del servei de Fauna i Flora, l’Artur Lluent també va presentar la nova cartografia d’algues amenaçades de Catalunya, disponible des del 2025 i elaborada pel CEAB de Blanes. Aquesta cartografia vol ser una eina bàsica de suport a la gestió i planificació del medi marí, especialment per al coneixement de les espècies i la prevenció d’impactes. Tot i que l’Artur destaca que aquest mapa no representa una distribució exhaustiva de la distribució real de totes les espècies, sí que en recull el coneixement disponible actualment i, molt important, ens aporta informació referent a la prioritat d’actuació de cada localitat, els factors de risc o si es tracta d’una espècie autòctona o reintroduïda, entre d’altres. 

Posem cara als projectes de seguiment del medi marí

Finalitzada aquesta part més  institucional, arriba el moment de fer un anàlisi del sector: quins projectes de seguiment estan actius a Catalunya? Quines iniciatives de coordinació tenim entre mans?

El primer en presentar resultats va ser en Jordi Ruiz, de  la Sotamar Shark Research Association. La ponència exposava l’estat actual del coneixement i la conservació dels elasmobranquis a Catalunya, fent incidència en les limitacions i necessitats existents: la fragmentació de les dades disponibles, els buits d’informació per manca de coneixement, la falta d’espais protegits específics per aquest grup  o la necessitat d’incloure les espècies protegides dins del catàleg de fauna autòctona amenaçada, son els principals reptes als que ha de fer front la conservació dels elasmobranquis a Catalunya. 

Imatge

Canviant d’espècie objectiu, la Irene Álvarez, des del CT Beta U-Vic, ens apropava tot el mon de la nidificació de tortugues marines a Catalunya. En aquest cas, el coneixement actual sobre aquest fenomen i la seva incidència al nostre territori està molt ben documentat. Malgrat això, la ponent ens convidava a transformar aquest coneixement científic en eines de gestió que permetin conservar els nius de tortuga a les platges i anticipar noves àrees potencials de nidificació. 

Des de la Universitat de Barcelona arriba la Cristina Linares, que ens va analitzar el seguiment del medi marí a Catalunya en els darrers 40 anys. Però més enllà del context, la Cristina va parlar de les limitacions amb les que es trobaven a l’hora de fer aquests estudis, com ara la manca de coneixement i la insuficient inversió en monitoratge marí. Aquests condicionants, va remarcar, obliga a centrar-se en seguiments d’hàbitats i espècies representatives, abundants i fàcilment identificables, limitant la capacitat de detectar canvis ecològics més amplis. 

Quin valor aporta la ciència ciutadana al seguiment marí? Doncs moltíssim! I es que tal i com ens explicava en Pau Sainz des del Servei d’Informació i Coneixement de la DGPAMN, la ciència ciutadana es una eina complementària al seguiment marí a Catalunya que ens permet reduir els buits temporals i espacials amb els que habitualment ha de fer front aquestes investigacions. En Pau també ens va presentar els principals projectes actius de ciència ciutadana vinculats al medi marí i va aprofitar per llençar una crida enfocada a reforçar la implicació institucional i dels organismes gestors en aquest àmbit.

Imatge

Després d’una breu pausa per omplir l’estómac i per generar encara més debat entre tots els assistents, arribava el torn de l’última ponència.

Era el torn de Sergi Herrando, que ens presentava el projecte HARMON desenvolupat per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Aquest projecte busca harmonitzar la informació procedent dels seguiments de biodiversitat a Catalunya per tal d’establir sinergies, prioritats de conservació i línies d’actuació sota una visió compartida. En el medi terrestre, el projecte es troba plenament consolidat i funciona mitjançant l’assignació consensuada de metodologies de seguiment per a cada grup biològic amb necessitat legal de conservació. Pel que fa al medi marí, el ponent destacava que només s’ha pogut incorporar aproximadament un 3% dels seguiments existents. En aquesta fase inicial, conclou, l’objectiu principal no és encara determinar tendències poblacionals concretes, sinó obtenir una visió global de l’estat dels seguiments marins per tal de definir propostes futures.

La ciència pren la paraula 

La part més interactiva i, possiblement, la més desafiant per tots aquells que van pujar a l’escenari va ser la dinàmica participativa que va donar lloc a la finalització de la jornada. Es tractava d’una dinàmica ràpida, on 24 iniciatives relacionades amb el seguiment i la conservació del medi marí van poder presentar els seus projectes en un format àgil de només tres minuts. Tant poc temps per emmarcar un projecte sencer? Sens dubte, tot un repte! 

L’objectiu de la dinàmica va ser conèixer de primera mà les accions que s’estan duent a terme a Catalunya i les institucions i centres de recerca que hi ha al darrera. A més, aquestes intervencions van servir per connectar la ciència amb tot el personal derivat de la gestió del medi marí i van permetre establir contactes i, qui sap, futures connexions. Projectes com HARMON, per exemple, va poder conèixer nous seguiments marins que li obren la porta a omplir el buit de coneixement en aquest tema i que li permeten començar a planificar millor el seu full de ruta per a una futura coordinació a nivell de territori.

Imatge

 

Recerca, gestió, coneixement i debat. Què més podem demanar en un jornada de #rumbsPrimàtic? Però si no vas poder assistir-hi o et ve de gust visualitzar-la de nou, ja pots  fer-ho a través d’aquest enllaç de Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=nhtNtIN3uMM&t=6853s