Referencia

Euphorbia duvalii (Euphorbiaceae) in the Iberian Peninsula

Autoras/es

Jordi Bou, Josep Bou i Tomàs 

Ficha elaborada por
Palabras clave

Presencia de una euforbiácea endémica en la Península Ibérica

Average: 1 (1 vote)
2018
Objetivos

Posar de manifest la presència d'Euphorbia duvalii, endemisme del territori Català-Occità amb grau de protecció estricte degut a la seva raresa, a la Península Ibèrica. Anteriorment, aquesta espècie ha estat confosa per altres espècies del seu mateix gènere. No obstant, aquest estudi demostra la presència d’aquesta planta a l’Alt Empordà (Girona), aportant nous coneixements, dades corològiques i informació útil per a la seva conservació.

 

Imagen
Euphorbia duvalii
Métodos básicos

Zona d'estudi: Serra de Bac Grillera (Alta Garrotxa)

La població estudiada ha estat trobada a la Serra de Bac Grillera (Alta Garrotxa), zona inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural i Xarxa Natura 2000. Un cop obtinguts els individus, s’ha realitzat un estudi morfològic a partir del material recol·lectat i depositat a l’Herbari de la Universitat de Girona (https://hgi-herbarium.udg.edu/), mitjançant claus d’identificació i informació bibliogràfica.

Resultados principales

Les característiques obtingudes en l’estudi morfològic conclouen que les poblacions trobades a la Serra de Bac Griella corresponen a les descripcions dels autors Simon & Vicens (1999) i Tison et al. (2014). Per altra banda, també s’ha realitzat una comparació amb altres espècies del mateix gènere a partir de les quals s’ha detectat diferències clares en els rizomes.

Conclusiones

La població de E. duvalii de la Serra de Bac Griella és única en la Península Ibèrica, i degut a la seva restringida distribució a França, la seva conservació és de vital importància. No obstant, no es pot descartar la possible presència d’altres localitats en el nord-est de la península. Per a assegurar una preservació d’aquest element únic de la flora del Mediterrani occidental, s’ha de profunditzar en la biologia i ecologia d’aquesta espècie i és necessari que es desenvolupi un pla de conservació eficient d’aquesta.