Referencia

Jordi Vayreda, Marc Gràcia, Jordi Martínez-Vilalta, Javier Retana i Josep Canadell. (2014) Los bosques y la biodiversidad frente al cambio climático:  impactos, vulnerabilidad y adaptación en España. Cap.25: Vulnerabilidad de los bosques españoles al cambio global: efectos sobre el stock y la capacidad de sumidero de carbono. Informe de evaluación. Ed. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente - Secretaría General Técnica - Centro de Publicaciones, 28014 Madrid. 

Autoras/es

J. Vayreda, M. Gràcia, J. Martínez-Vilalta, J. Retana i J. Canadell.

Ficha elaborada por

Gestionar los bosques mitiga los efectos del calentamiento global en los bosques ibéricos

Sin votos (todavía)
2015
Objetivos

Aportar dades precises i fiables sobre la capacitat dels boscos espanyols d'emmagatzemar carboni, en l'actualitat i a llarg termini. Determinar els principals factors que influeixen sobre aquesta funció dels ecosistemes: les tendències i pertorbacions climàtiques, la riquesa estructural i d'espècies arbòries dins l'ecosistema, i el grau d'aprofitament que es fa dels boscos.

Métodos básicos

Àrea d'Estudi: Espanya

S'han quantificat les existències de carboni actuals ("stock") i la capacitat d'emmagatzamar carboni dels boscos (embornals), a partir de la informació recollida en el segon i tercer inventari forestal nacional (IFN2 i IFN3). Per determinar aquestes mesures de manera precisa, hem estimat per separat el carboni present  en l'estrat arbori i en el sotabosc, tant a les parts aèries de la vegetació com a les subterrànies. A més, hem considerat  boscos de coníferes i boscos de laurifolis, excloent plantacions i deveses.

Resultados principales

Els boscos espanyols emmagatzemen en llur biomassa viva aèria i subterrània 330 milions de tones de carboni en laurifolis i 291 milions en coníferes, i tenen un ritme d'acumulació d'aproximadament 1,4 tones de carboni l'any. Als boscos da laurifolis, hi ha més proporció de carboni acumulat en les arrels que als boscos de coníferes (un 37% i un 24%, respectivament).

D'altra banda, el patró d'humitat nord-sud de la península Ibèrica, coincideix amb una major captació de carboni en els boscos del nord. Tanmateix, el factor més determinant en la capacitat d'embornal de carboni dels boscos espanyols és la complexitat estructural (diversitat de gruix dels troncs, estrats de la vegetació, etc.) i el número d'espècies arbòries presents.

Conclusiones

Aquest estudi suggereix que incrementar la diversitat estructural dels boscos (pisos de vegetació, peus de diferents edats, etc.) mitjançant un bon aprofitament dels mateixos, afavoreix llur capacitat d'emmagatzemar carboni. L'escalfament i les anomalies tèrmiques afecten negativament la capacitat d'embornal de carboni, especialment als boscos de zones humides, i l'aprofitament dels boscos és un potencial "mitigador" d'aquests efectes.