Alguns dels apunts més destacats del manual:  

1. Esmenes orgàniques, què són? 

• Compost: Esmena estable i rica en nutrients, obtinguda mitjançant compostatge aerobi de residus orgànics. Molt utilitzat en agricultura i jardineria. 

• Bioestabilitzat: Material obtingut de residus municipals no separats, sotmès a tractament mecànic i biològic. Considerat residu, requereix autorització per ser aplicat. 

• Fangs de depuradora: Residus de plantes de tractament d'aigües residuals, rics en nitrogen i fòsfor, aplicats segons normativa específica per minimitzar riscos sanitaris. 

• Digestat: Resultat de la digestió anaeròbia de residus orgànics, pot actuar com fertilitzant o esmena segons el procés i el tipus de residu. 

• Dejeccions ramaderes: Fems i purins utilitzats per la seva aportació de nutrients i matèria orgànica, amb millores com la barreja amb materials rics en carboni per estabilitzar-los. 

• Biocarbó: Producte de la piròlisi de biomassa, destacat per la seva capacitat de segrest de carboni, retenció de nutrients i millora de sòls àcids. 

2. Essencial caracteritzar detalladament els residus i productes orgànics per garantir que compleixen els requeriments de qualitat i s’ajusten a les necessitats específiques.  

3. L’avaluació de l’emplaçament per aplicar esmenes orgàniques és essencial per garantir una restauració adequada i sostenible. 

Imatge

• Condicionants de l’entorn: evitar zones inundables, pròximes a aqüífers o amb risc de contaminació; integrar paisatgísticament la zona amb una morfologia natural i sòls similars als originals; adaptar l’ús d’esmenes a les condicions climàtiques i evitar olors molestes en zones habitades o freqüentades; limitar l’ús en zones de pastura, establint períodes d’exclusió si cal. 

• Condicionants logístics: accessos en bon estat per a transport i maquinària; prioritzar esmenes de proximitat per reduir costos i impacte ambiental, espais segurs per emmagatzemar i manipular materials. 

• Selecció d’esmenes: esmenes estabilitzades (compost, biocarbó) són ideals per zones sensibles; esmenes làbils (fangs, digestats) s’usen per desenvolupament vegetal ràpid amb precaucions per evitar contaminació. 

4. Caracteritzar les terres i residus disponibles per garantir-ne la idoneïtat: 

• Avaluació preliminar: Identificar propietats bàsiques (granulometria, pH, matèria orgànica) i evitar materials amb impropis o contaminats. 

• Limitacions: Matèria orgànica <2% requereix esmenes; continguts alts no les necessiten; pH extrem (<5,5 o >9) i alta salinitat (>4 dS/m) poden dificultar l’ús de terres; continguts elevats de carbonats (>60%) requereixen mescles amb terres de millor qualitat. 

• Gestió i conservació: Conservar terres en piles baixes i evitar la compactació per preservar-ne l’activitat biològica. 

4. Preparació de tecnosòls. Els tecnosols són sòls artificials creats combinant esmenes orgàniques i substrats minerals per rehabilitar terrenys degradats o crear nous sòls funcionals. 

• Materials i gruix: Aplicar 20-40 cm de terra esmenada, segons l’ús. Els materials de menor qualitat van a la base, esmenes a la superfície. 

• Dosi d’esmena: Adaptar a la qualitat del sòl. Evitar sobrefertilització; màxim 50 t/ha o 1:10 en volum. 

• Barreja i emmagatzematge: Mesclar esmenes i terra amb maquinària per assegurar homogeneïtat. Emmagatzemar en zones segures i protegides. 

• Estesa i distribució: Estendre uniformement, evitant compactacions i controlant l’erosió amb drenatges o terrasses en talussos. 

5. Sembres i plantacions per fomentar la revegetació per controlar l’erosió i restaurar el terreny amb esmenes orgàniques i espècies adaptades. 

• Control de l’erosió: Utilitzar esmenes riques en nutrients (digestats o fangs) en zones erosionables i esmenes estables (compost) per vegetació llenyosa. 

• Selecció de plantes: Prioritzar espècies natives i transitòries, evitant invasores. Aprofitar la revegetació natural si és viable. 

• Sembra: Entre 200-350 kg/ha, millor en hidrosembra per talussos (>35°) i evitant mesos secs. 

• Reg: Limitar-lo al suport inicial per garantir l’arrelament sense dependència. 

6. Manteniment i limitacions d’ús en zones restaurades. Per exemple cal tenir en compte que s’ha de fer un manteniment inicial, controlar la competència, substituir plantes mortes (reposició de marres) amb espècies més adaptades, i tenir en compte algunes limitacions d’ús en funció de la teva casuística.