#A2DEDE
Referència
Ortega, P.; Pérez, I.; Pou, Q. (2024) Refugis climàtics per a la fauna aquàtica de les Guilleries. Sant Hilari Sacalm: Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar; Vic: Eumo, Col·lecció «Guilleries - Aigua i Territori», vol. 4.
Fitxa elaborada per
Entitats participants
Refugis climàtics a les Guilleries: com preservar la fauna d’ambients aquàtics
2024
Objectiu
Diagnòstic i proposta d’actuacions de conservació dels ecosistemes aquàtics continentals de les Guilleries i la seva fauna associada, amb l’objectiu que serveixin de refugi climàtic d’espècies amenaçades.
Mètodes bàsics
Área d'estudi: les Guilleries (nord-est de Catalunya, entre les comarques d’Osona i la Selva, i les províncies de Girona i Barcelona, NE de Catalunya).
S’ha recopilat i interpretat la informació existent sobre les masses d’aigua del massís a partir de converses amb els propietaris de les basses i amb els membres de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, així com a partir del coneixement específic dels gestors i tècnics del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i dels membres de la Societat Catalana d’Herpetologia. Aquesta informació s’ha utilitzat per seleccionar les masses d’aigua estudiades i per acotar el disseny dels treballs de camp.
Treballs de camp
La primavera de 2023 es va fer una campanya de mostreig d’amfibis diürn mitjançant la identificació visual i auditiva i els mètodes de captura de larves més adients en cada cas (nanses i salabre). També es va caracteritzar l’hàbitat de les masses d’aigua lenítiques i es va calcular l’índex ECELS per obtenir-ne l’estat de conservació.
També es va fer una campanya de pesca elèctrica als gorgs i basses seleccionats per detectar les espècies de peixos presents i mesurar l’índex IHF, d’hàbitat fluvial.
Resultats principals
- Aquest estudi ha servit per recollir informació sobre la presència i distribució d'amfibis, peixos i odonats a masses d'aigua lenítiques i lòtiques, que poden esdevenir refugis climàtics si s'hi fa una gestió activa.
- Els gorgs i trams de rieres estudiats mostren un estat de conservació força elevat, fet que és clau per una diversitat més gran d’espècies. Les espècies d’odonats fluvials que s’han detectat són, majoritàriament, pròpies de rius permanents molt ben conservats.
- Cal millorar l’estat de conservació de les masses d’aigua lenítiques perquè, de mitjana, és deficient, però no gaire lluny de ser considerat mediocre. Si es duen a terme actuacions de millora en aquests hàbitats, l’estat ecològic d’aquests reservoris d’aigua podria millorar, fet que ajudaria a la conservació de la fauna.
- Es confirma que els amfibis són bons indicadors de l’estat de conservació de les basses. No obstant això, amb aquest estudi podem concloure que estudiar la riquesa i diversitat d’odonats també pot ser útil per determinar l’estat ecològic d’aquesta tipologia de masses d’aigua. Cal tenir en compte, però, que aquests no responen d’una manera tan clara i evident com els amfibis als canvis en l’estat de conservació de l’ecosistema.
- Cal tenir en el punt de mira la proliferació i els alliberaments de fauna exòtica a rius i basses, que comprometen la riquesa i diversitat de la fauna autòctona.
- Les basses permanents ben conservades de les Guilleries podrien tenir un paper estratègic en la conservació de l’espinós, actuant com a reservoris de l’espècie.
- Els gorgs profunds amb aigües fresques i oxigenades a dins dels cursos fluvials del massís de les Guilleries podrien esdevenir un refugi per a l’espinós i, d’aquesta manera, es podria evitar l’extinció de les darreres poblacions d’aquesta espècie al Mediterrani ibèric.
Conclusions
Davant l'escenari de canvi climàtic actual, els massissos muntanyosos com el de les Guilleries ofereixen un refugi per a moltes espècies, perquè s’hi mantenen fons de vall frondosos, amb cursos fluvials i altres punts d’aigua amb temperatures relativament més fresques i humides que al seu voltant. Els organismes lligats a masses d’aigua estan actualment en regressió i cal actuar per la conservació d’espècies aquàtiques de gran interès, com el barb de muntanya (Barbus meridionalis) o l'esparver d’aigua (Oxygastra curtisii).
