#A2DEDE
Referència
López-de Sancha, A., Boix, D., Benejam, L., Briggs, L., Davidson, T. A., Fahy, J. C., Frutos-Aragón, V., Greaves, H. M., Lemmens, P., Mehner, T., Martín, L., Oertli, B., Sayer, C., & Brucet, S. (2025). Amphibian conservation in Europe: the importance of pond condition. Biodiversity and Conservation, 34, 1559–1574. https://doi.org/10.1007/s10531-025-03033-w
Fitxa elaborada per
Entitats participants
Les basses ben conservades són clau per mantenir la diversitat d’amfibis a Europa
Gripau corredor raucant en plena nit. Font: Álex López (autor de l’estudi)
2025
Objectiu
Determinar com l’estat de conservació i la qualitat de l’aigua de les basses afavoreixen la riquesa d’espècies d’amfibis i la presència d’espècies protegides. L'estudi també identifica quines característiques de les basses són més rellevants per orientar actuacions de conservació i restauració.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: 154 basses distribuïdes entre Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Espanya, Suïssa i el Regne Unit.
Els investigadors van avaluar l'estat de conservació de cada bassa mitjançant l'índex ECELS (Estat de Conservació d'Ecosistemes Lenítics Soms), que integra aspectes com la morfologia, les pressions humanes, la qualitat de l'aigua i la vegetació aquàtica. Paral·lelament, van determinar la qualitat de l'aigua i el grau d'eutrofització amb l'índex TRIX, basat en les concentracions de nitrogen, fòsfor, clorofil·la-a i oxigen dissolt.
La riquesa d'espècies d'amfibis es va determinar mitjançant tècniques de metabarcoding d'ADN ambiental (eDNA), que permeten detectar les espècies presents a partir de mostres d'aigua. Finalment, es van analitzar les relacions entre les característiques de les basses i la diversitat d'amfibis mitjançant models lineals generalitzats mixtos (GLMM).
Resultats principals
L'estudi mostra una relació clara entre el bon estat de conservació de les basses i la conservació dels amfibis. En concret:
- Les basses amb un millor estat de conservació (valors més elevats de l'índex ECELS) presenten una riquesa d'espècies d'amfibis significativament superior.
- També concentren un nombre més gran d'espècies protegides incloses a l'Annex IV de la Directiva Hàbitats de la Unió Europea.
- La qualitat de l'aigua és un factor determinant: les basses amb baixa eutrofització i millor qualitat de l'aigua presenten més espècies d'amfibis.
- La profunditat també influeix en la biodiversitat. Les basses més someres presenten una major riquesa d'espècies que les més profundes.
- Entre els components de l'índex ECELS, la morfologia de la cubeta litoral és un factor clau per a explicar la diversitat d'amfibis. Les basses amb pendents suaus, sense rescloses ni altres estructures artificials, amb fons permeables i sense alteracions físiques afavoreixen una major riquesa d'espècies.
- En total es van detectar 25 espècies d'amfibis a les 154 basses estudiades, i més de la meitat (56%) corresponen a espècies protegides per la normativa europea.
Conclusions
Els resultats evidencien que la conservació dels amfibis depèn en gran mesura de mantenir les basses en bon estat de conservació. Reduir l'eutrofització, preservar els processos hidrològics naturals i evitar alteracions de la morfologia de les basses són actuacions que poden incrementar tant la diversitat d'espècies com la presència d'espècies protegides.
L'estudi destaca que eines com l'índex ECELS poden facilitar la presa de decisions dels gestors, ja que permeten identificar quins elements d’una bassa requereixen actuacions de restauració o manteniment. Els autors també remarquen que la conservació de les basses hauria d'integrar-se en estratègies de gestió del paisatge més àmplies, promovent la connectivitat entre masses d'aigua i la creació o restauració de noves basses amb característiques favorables per als amfibis. Aquest enfocament pot contribuir de manera efectiva a frenar el declivi dels amfibis europeus i, alhora, afavorir la conservació dels ecosistemes d'aigua dolça.