#A2DEDE
Referència
Cano-Rocabayera, O., Bonilla, Y. Y., Salvadó, H., Garcia-Bargalló, M., Sobhy, I. S., Berry, C., Vilà, M., Sabater, F., Aranda, C., & Maceda-Veiga, A. (2026). Invasive plant-induced shifts in water chemistry and microeukaryotes enhance mosquito development. NeoBiota, 106, 265–286. https://doi.org/10.3897/neobiota.106.167149
Fitxa elaborada per
Entitats participants
La canya invasora pot crear condicions que afavoreixen el desenvolupament dels mosquits
Muntatge amb canya invasora (esquerra), canyís autòcton (dreta) i mosquit comú (centre). Font: Diferents usuaris d’iNaturalist.
2026
Objectiu
L’estudi analitza si la substitució del canyís autòcton (Phragmites australis) per la canya invasora (Arundo donax) pot incrementar el risc de proliferació de mosquits. En concret, investiga com els canvis en el tipus de fullaraca, un recurs crític en els ecosistemes d’aigua dolça, afecta al desenvolupament de les larves de mosquit comú Culex pipiens canviant les propietats físiques i químiques de l’aigua i les comunitats de microorganismes associats.
L’objectiu és entendre si els efectes de la planta invasora es poden transmetre al llarg de la xarxa tròfica microbiana i acabar afavorint el desenvolupament de les larves de mosquit en absència de depredadors naturals com ara els peixos.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Delta del Llobregat
L’estudi es va dur a terme mitjançant microcosmos aquàtics de laboratori d’un litre, amb diferents proporcions de fullaraca de canya invasora i canyís autòcton: 0, 25, 50, 75 i 100% de canya invasora. En total, es van utilitzar deu rèpliques per a cadascuna de les combinacions, a més de controls sense fullaraca.
La fullaraca es va recollir el juny de 2022 en tres canals del Delta del Llobregat, al nord-est de Catalunya, intentant que canya i canyís creixessin en condicions ambientals similars. Els microcosmos es van inocular amb aigua procedent de tres basses properes per establir-hi una comunitat microbiana natural. Després de 15 dies de desenvolupament de la comunitat microbiana, s’hi van introduir 20 larves de primer estadi de mosquit comú per microcosmos.
Abans i després del desenvolupament de les larves es van analitzar les comunitats de microeucariotes (com flagel·lats, ciliats, amebes i micrometazous) i es van mesurar diferents paràmetres fisicoquímics de l’aigua, com ara les concentracions de nutrients i d’elements químics que poden ser tòxics com son els metalls tipus coure. En el cas dels mosquits, es van registrar el nombre de pupes, la seva massa, el temps necessari per arribar a la fase de pupa i la proporció de femelles perquè son les que piquen i causen molèsties als humans.
Resultats principals
La proporció de fullaraca de canya invasora va modificar de manera significativa tant les comunitats microbianes com el desenvolupament de les larves de mosquit comú.
- La canya va alterar les comunitats de microeucariotes. A mesura que augmentava la proporció de fullaraca de canya invasora, augmentaven la densitat total i la riquesa taxonòmica dels microeucariotes. També canviava la composició de la comunitat, especialment pel que fa als flagel·lats, els ciliats planctònics i els micrometazous.
- Els canvis apareixien fins i tot amb una proporció baixa de canya. Les respostes de diversos grups de microeucariotes augmentaven fins que la canya invasora assolia aproximadament el 25% de la fullaraca, i després tendien a estabilitzar-se.
- La canya va afavorir el desenvolupament de les larves de mosquit. Els microcosmos amb canya invasora van produir més pupes i de més massa, mentre que el temps mitjà necessari per arribar a la fase de pupa es va reduir. En canvi, la proporció de femelles no es va veure afectada per la proporció de canya.
- El canvi va ser especialment marcat a partir del 25% de canya invasora. Els efectes sobre el nombre de pupes i el temps de desenvolupament van ser pronunciats ja quan un 25% de la fullaraca corresponia a la planta invasora. La massa de les pupes, en canvi, va augmentar progressivament amb la proporció de canya invasora.
- La qualitat de l’aigua va tenir un paper destacat. La fullaraca de canya invasora va modificar la composició iònica de l’aigua respecte de canyís autòcton. Els models van indicar que les característiques fisicoquímiques de l’aigua explicaven millor el desenvolupament dels mosquits que les densitats de microeucariotes mesurades al final de l’experiment.
- Els microeucariotes també intervenen en aquesta resposta. Els flagel·lats i les amebes van mostrar associacions significatives amb alguns dels trets del desenvolupament dels mosquits, cosa que apunta a una resposta ecològica que connecta la fullaraca, la química de l’aigua, les comunitats microbianes i les larves.
En els controls sense fullaraca, totes les larves de mosquit van morir, fet que confirma el paper de la fullaraca com a recurs que sosté la xarxa tròfica microbiana de la qual depenen les larves en aquest experiment.
Conclusions
L’estudi mostra que la substitució del canyís autòcton per la canya invasora pot desencadenar una cascada d’efectes ecològics amb potencials repercussions per la salut humana: la descomposició de la fullaraca de canya invasora modifica les condicions fisicoquímiques de l’aigua i les comunitats de microeucariotes, i aquests canvis afavoreixen el desenvolupament de les larves de mosquit comú.
Un aspecte especialment rellevant per a la gestió és que no cal una substitució completa de la vegetació autòctona perquè apareguin efectes detectables. L’estudi identifica canvis en el desenvolupament dels mosquits ja amb un 25% de fullaraca de canya invasora. Això reforça la importància de detectar i actuar de manera primerenca sobre les poblacions de canya invasora, especialment en ambients aquàtics molt urbanitzats, contaminats, i amb manca de poblacions significatives de depredadors naturals de mosquits com ara els peixos.
Els autors proposen prioritzar l’eliminació inicial de canya invasora a les zones envaïdes i la restauració amb vegetació autòctona com el canyís, o l’espècie nativa que pertoqui, començant des de capçalera fins a desembocadura. A més, donat que els impactes de les espècies invasores depenen, tot sovint, de les condicions ambientals i de les espècies acompanyants a l’ecosistema envaït, els investigadors assenyalen la necessitat d’investigar com aquests condicionants poden modificar els efectes ecològics de la canya.
Per tant, els resultats aporten una perspectiva útil per a la gestió de les zones de ribera: el control de les espècies vegetals invasores pot tenir efectes que van més enllà de la conservació de la vegetació i la biodiversitat, i poden incidir també en processos ecològics relacionats amb la qualitat de l’aigua i el desenvolupament de vectors.