#f5c66f
Referència
Herrando, S., Pocull, G., Fraixedas, S., Gamero, A., Martí, D., Solà, O., Villero, D., Keller, V., Voríšek, P., Klvanová, A., Gargallo, G., Ajder, V., Anton, M., Aunins, A., Balmer, D., Brambilla, M., Chodkiewicz, T., Chylarecki, P., Domșa, C., … Brotons, L. (2026). Providing regular and frequent maps of losses and gains of farmland birds based on European monitoring data. Conservation Biology, e70268. https://doi.org/10.1111/cobi.70268
Fitxa elaborada per
La cartografia actualitzada dels ocells agraris d’Europa revela el seu declivi i n’orienta la conservació
Còlit ros (Oenanthe hispanica). Font: Xavier Riera de l’Institut Català d'Ornitologia (ICO)
2026
Objectiu
Desenvolupar una metodologia harmonitzada que permeti actualitzar de forma periòdica i freqüent mapes de distribució dels ocells agraris a escala europea i identificar, amb una resolució espacial fina, les zones on aquestes espècies guanyen o perden presència. L'estudi també avalua si els canvis detectats en la distribució són coherents amb les tendències conegudes d'abundància, amb l'objectiu de generar una eina d’útilitat contrastada per al seguiment de la biodiversitat i per donar suport a les polítiques europees de conservació i restauració.
Mètodes bàsics
Àrea d’estudi: Europa occidental i central, amb cobertura dels 30 països participants en el Pan-European Common Bird Monitoring Scheme (PECBMS).
Es van analitzar dades de seguiment de 50 espècies d'ocells agraris obtingudes entre els períodes 2013–2017 i 2018–2022.
Les observacions es van harmonitzar sobre una quadrícula de 10 × 10 km i es van corregir possibles biaixos de detectabilitat abans d'aplicar models de distribució d'espècies basats en un conjunt de tècniques estadístiques. Els models van integrar variables ambientals, climàtiques i de cobertes del sòl per estimar la probabilitat d'ocurrència de cada espècie. Posteriorment es van comparar els mapes dels dos períodes per generar mapes calibrats dels guanys i les pèrdues de distribució, que també es van validar amb les tendències independents d'abundància disponibles per a les espècies monitoritzades.
Resultats principals
Els principals resultats obtinguts són:
- Mapes fiables de distribució per a les 50 espècies estudiades per al període 2013–2017 i mapes robustos dels canvis de distribució per a 43 d'elles.
- El 77% de les espècies amb estimacions de canvi (33 de 43) van mostrar una reducció significativa de la seva distribució entre els períodes 2013–2017 i 2018–2022, mentre que només nou espècies van augmentar la seva presència i una es va mantenir estable.
- En conjunt, aquestes 43 espècies van perdre de mitjana un 0,79% de la seva distribució europea en només cinc anys. Les reduccions més importants es van registrar en el còlit ros (Oenanthe hispanica), amb una pèrdua mitjana del 3,7%, i en el capsigrany (Lanius senator), amb un descens del 2,3%.
- Les disminucions no van ser homogènies. Els patrons espacials mostren que la península Ibèrica, França, Itàlia i diversos països d'Europa central concentren algunes de les pèrdues més destacades, mentre que determinades espècies presenten millores locals en zones concretes. Destaca, per exemple, l'augment del gaig blau (Coracias garrulus) en alguns sectors del nord-est de la península Ibèrica, possiblement relacionat amb efectes positius de mesures de conservació.
- Els mapes de canvi en la freqüència d’aparició de les espècies van mostrar una correlació positiva amb les tendències en la seva abundància, fet que indica que les variacions detectades en la distribució reflecteixen de manera fiable l'evolució recent de les seves poblacions.
La metodologia permet actualitzar els mapes cada cinc anys amb una resolució de 10 × 10 km, fet que ofereix una capacitat de seguiment molt superior a la dels atles ornitològics tradicionals, que requereixen períodes molt més llargs d'elaboració.
Conclusions
L'estudi demostra que les xarxes europees de seguiment d'ocells proporcionen informació prou robusta per generar mapes actualitzats de distribució a escala continental i detectar ràpidament canvis en les poblacions d'ocells agraris. Aquesta capacitat permet identificar les zones on les espècies estan retrocedint o recuperant-se i aporta una eina molt valuosa per orientar les polítiques de conservació, restauració i seguiment de la biodiversitat.
Des d'una perspectiva de gestió ambiental, aquests mapes faciliten l'avaluació de l'eficàcia de les mesures de conservació, la priorització d'àrees d'actuació i el seguiment de l'estat dels ecosistemes agraris.