#4E91C6
Fitxa elaborada per
Entitats participants
Indicadors biològics com a eina per a la gestió de la pesca marina recreativa a la costa catalana
2025
Objectiu
Proposar mesures de gestió per a la pesca marina recreativa a la zona nord, centre i sud de Catalunya basades en dades de captures recollides entre 2020 i 2024 i en el coneixement científic disponible sobre la biologia de les espècies.
L'informe proporciona una base tècnica per definir talles mínimes, límit de captura diària per espècie i periodes de veda, que contribueixin a la conservació dels recursos pesquers.
Mètodes bàsics
L'estudi analitza les dades obtingudes pel programa de seguiment de la pesca marina recreativa de l'ICATMAR durant el període 2020-2024. A partir de les captures registrades en les modalitats de pesca amb canya des de costa, des d’embarcació i de la pesca submarina, es van identificar les espècies més rellevants per a la regulació.
Per a cada espècie es van integrar dades pròpies de les captures, les talles basades amb informació científica sobre la talla de primera maduresa sexual, els períodes de pics reproductius i l'estat de conservació. Aquest coneixement es va utilitzar per elaborar propostes de límits màxims diaris de captura per pescador, talles mínimes i vedes temporals.
Zona d'estudi: tot litoral català comprès entre el Portbou i el riu Sénia.
Resultats principals
- Les dades de seguiment permeten identificar 46 espècies susceptibles de regulació, distribuïdes entre les diferents modalitats de pesca recreativa.
- Les propostes de talla mínima es basen principalment amb les talles de primera maduresa sexual descrites a la literatura científica de la zona o propera i, amb consideració de les talles capturades, amb l'objectiu que els exemplars puguin reproduir-se almenys una vegada abans de ser capturats.
- Les propostes de veda s'han construït tenint en compte els períodes de pics reproductius de cada espècie, de manera que la regulació només complau les vedes en les espècies que tenen un pic reproductor clar. Els límits màxims diaris de captura (bag limits) proposats incorporen informació sobre: el número de les captures mitjanes per pescador, el número de pescadors que capturen cada espècie, i el seu estat de conservació segons la UICN. Espècies decretades més vulnerables o amb tendència decreixent, com el dèntol (Dentex dentex), la corballa (Sciaena umbra) o la mabra reial (Umbrina cirrosa), reben mesures específiques de protecció.
- L'informe aposta per harmonitzar criteris entre pesca marina recreativa i pesca professional artesanal quan existeix una mateixa justificació biològica, afavorint una gestió més coherent dels recursos compartits.
Conclusions
La sostenibilitat de la pesca recreativa depèn cada vegada més de la capacitat d'adaptar la normativa al coneixement científic disponible. Aquest informe mostra com les dades de seguiment acumulades durant diversos anys poden transformar-se en propostes concretes de regulació basades en evidències i no únicament en criteris administratius o històrics.
Disposar d'informació sobre les captures reals, les talles dels exemplars, els períodes de reproducció i l'estat de conservació de les espècies permet dissenyar mesures més eficaces i proporcionades. Aquesta aproximació facilita que les regulacions siguin més transparents, justificables i adaptables als canvis ecològics, alhora que contribueix a preservar la capacitat reproductiva de les poblacions marines.
Per als gestors públics, el principal valor de l'estudi és demostrar que la presa de decisions basada en dades i coneixement científic constitueix una eina imprescindible per garantir la conservació dels recursos pesquers i la sostenibilitat futura de l'activitat recreativa.