#abcc9a
Referència
Forest management and carbon sequestration in size-structured forests: the case of Pinus sylvestris in Spain. Forest Science, 56(3), 242-256.
Fitxa elaborada per
Gestió forestal i segrest de carboni en boscos estructurats de pi roig
2010
Objectiu
L’article presenta un model que té en compte la dinàmica de la fusta i el carboni per a determinar el règim òptim de gestió selectiva i veure com aquest règim canvia amb variacions sobre el preu del carboni.
Mètodes bàsics
La dinàmica del model biofísic i econòmic integrat reflecteix:
- La dinàmica del bosc estructurat per classes diamètriques. Té en compte les característiques mediambientals, que venen determinades per les condicions locals; la competència entre els arbres per l’espai, llum i nutrients; i la taxa de mortalitat.
- Canvis en la quantitat de carboni en l’ecosistema forestal al llarg del temps. La valoració del segrest de carboni es basa en el preu del carboni i en el flux d’aquest dins l’ecosistema.
- Canvis en el carboni del sòl. Mostra fins quin punt el creixement o la tala d’arbres i la quantitat fixada de carboni del sòl afecten el canvi del carboni del sòl al llarg del temps.
- Canvis en el carboni de la biomassa i de productes derivats de la fusta al llarg del temps. Mostra l’evolució de l’alliberament del carboni segrestat des del moment en què es tala l’arbre i es converteix en un objecte concret fins al final de la seva vida útil.
El problema de decisió de la persona que gestiona el bosc es determina a partir dels beneficis, com a funció dels arbres talats i els arbres en peu (costos de manteniment), així com el cost de plantar nous arbres.
Les funcions biològiques són estimades en funció de les dades generades pel simulador biofísic GOTILWA (Growth Of Trees Is Limited by Water) desenvolupat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Les optimitzacions són realitzades amb CONOPT3, disponible en el paquet General Algebraic Modeling System (GAMS).
Resultats principals
Els beneficis nets de la gestió forestal augmenten amb un increment del preu de 0 a 25 €/ tona de CO2. No obstant això, l'augment dels beneficis nets depèn de la distribució forestal inicial. Quan els preus del carboni són baixos (0 – 10 €/tona de CO2), tant un bosc madur com un bosc distribuït uniformement en classes diamètriques produeixen majors beneficis nets en comparació amb un bosc jove. En canvi, per preus del carboni elevats (>15 €/ tona de CO2), el resultat s'inverteix. Això es dona perquè per preus de carboni baixos, el preu de la fusta és més decisiu, de manera que els boscos madurs o amb distribucions uniformes generen beneficis nets més alts que els boscos joves. Tot i així, si el preu del carboni és relativament alt, el seu preu esdevé decisiu, i els beneficis d'un bosc jove i altament productiu superen la reducció dels beneficis nets derivats de la menor producció de fusta. Per tant, un augment del preu del carboni condueix a règims de gestió que augmenten el carboni segrestat en la biomassa i el sòl. Tanmateix, l'augment del carboni segrestat disminueix els beneficis nets de la producció de fusta. D’altra banda, el temps de permanència del carboni segrestat en productes fustaners no té un efecte visible en el règim de gestió òptim.
Per taxes de descompte elevades, un bosc madur porta a majors beneficis nets que un bosc uniformement distribuït, i al seu torn un bosc amb distribució uniforme genera majors beneficis nets que un bosc jove, independentment del preu del carboni.
Finalment, sembla que un canvi en el règim de gestió forestal a Europa seria menys costós que els projectes de captura de carboni forestal relacionats amb els canvis en l'ús del sòl (reforestacions).
Conclusions
Els resultats mostren que un augment en el preu del carboni provoca un increment en el nombre d’arbres i un augment del carboni segrestat a l’ecosistema forestal. Tanmateix subratllen que l'avaluació precisa del carboni en la biomassa i el sòl, així com l'horitzó temporal considerats, són crucials per a la correcta determinació del règim òptim de gestió.
Si el preu del carboni és relativament baix, els boscos madurs i uniformes generen un major augment dels beneficis nets que els boscos joves. Aquest resultat s'inverteix per preus del carboni suficientment alts.
Finalment es pot esperar que els costos de captura de carboni siguin més baixos quan es modifiqui el règim de gestió forestal que quan es modifiqui l'ús de la terra. Aquest estudi dona una mesura de la disminució d'aquests costos.
