Com afecten els fangs a la humectació del sòl i a les dinàmiques de sequera
Analitzar com els diferents fangs influencien la humectació del sòl i les dinàmiques de sequera.
S’han utilitzat compostos i fangs de tres plantes municipals diferents de secat tèrmic de residus, ubicades a Catalunya, i s’han barrejat amb sòls obtinguts d’una pedrera de pedra calcària. La mesura del temps requerit per arribar a l'angle de contacte zero (TCA = 0 ̊) i el temps de retenció d’aigua (WHT) proporcionen informació sobre el temps que el sòl necessita per assolir la seva humectabilitat completa i sobre el temps de residència requerit per tal que l’aigua emmagatzemada estigui entre -0,75 i -25 MPa de succió del sòl, respectivament.
Un mes després dels tractaments dels fangs, un de compost i un de tèrmicament assecat, els sòls augmenten significativament l'angle de contacte zero (TCA = 0 ̊). El temps de retenció d’aigua incrementa en el sòl tractat amb fangs compostats (50,6% dels fangs de Blanes, el 65,5% dels fangs de Manresa i 52,5% en fangs de Vilaseca) un mes després de les modificacions. La quantitat d'aigua retinguda en el sòl ha augmentat en tots els fangs compostats i en un fang assecat tèrmicament després d'un mes (un 42,3% amb fang de Blanes, el 42,3% amb fangs de Manresa, el 65,7% amb fangs de Vilaseca i el 23,9% amb fangs de Mataró) i un any després del tractament. L'augment en el temps de retenció d’aigua en el sòl correspon amb la quantitat d’aigua retinguda per tant pot ser considerada l’escala temporal de la disponibilitat d’aigua del sòl.
L'angle de contacte zero (TCA = 0 ̊) es modifica principalment pels increments en les reserves de carboni i la biomassa microbiana, mentre que el temps de retenció d’aigua del sòl està modificat principalment per increments en el pH i la conductivitat elèctrica. Sota condicions similars de sequedat de l’aire, el sòl tractat amb fangs compostats reté més aigua en comparació amb fangs assecats tèrmicament.