Prismàtic
Prismàtic és una plataforma de coneixement d’accés obert dissenyada per ajudar a la presa de decisions durant la planificació i gestió del patrimoni natural i la biodiversitat.
Catalunya i el repte d'aplicar la Llei europea per restaurar la natura, l’eix central de la jornada del Prismàtic
Experiència de:
La restauració de la natura s’ha convertit en una prioritat inajornable, especialment en un context de canvi climàtic accelerat i pèrdua global de biodiversitat. En aquest marc, la Llei Europea de Restauració de la Natura (Reglament (UE) 2024/1991 del Parlament Europeu i del Consell, de 24 de juny de 2024, relatiu a la restauració de la natura) apareix com una fita històrica d'objectius ben ambiciosos: recuperar el 20% dels ecosistemes degradats abans del 2030, assolir el 60% el 2040 i garantir-ne la restauració total el 2050. Amb aquest focus, el Prismàtic , la plataforma de coneixement per a la gestió del patrimoni natural i la biodiversitat, ha centrat la seva jornada anual en els reptes i oportunitats d’aplicar aquesta llei al nostre territori. Aquesta trobada s’ha consolidat un any més com un espai referent d'intercanvi entre el món científic, la gestió i l’administració de la natura amb gairebé 200 persones inscrites.
Imatge
Un matí d'aprenentatges transformadors
La jornada va arrencar amb les paraules inspiradores de Marc Vilahur, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, qui va remarcar el caràcter transformador i transversal de la Llei Europea de Restauració. En concret, va posar l'accent en la importància de focalitzar-se en els processos ecològics, més enllà de les espècies i hàbitats.
“És una llei ambiciosa i necessària que requereix casar el coneixement científic amb el coneixement ancestral, involucrant a tota la societat per garantir un futur on la biodiversitat no torni a estar en crisi”. Marc Vilahur, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.
L’urgència d’actuar va ser el tema central de la intervenció de Fernando Magdaleno, Subdirector General del Ministeri de Transició Ecològica, i va exposar els criteris establerts per a ecosistemes agrícoles, forestals i urbans, fent èmfasi en la necessitat de desenvolupar indicadors clars per fer-ne el seguiment. La llei de restauració de la natura és un reglament i això suposa que sigui “d'aplicació immediata” sense necessitat de transposar-la a la legislació estatal. "El rellotge corre des d'ara mateix”, afegia el subdirector General.
En aquesta línia, la Sara Pont, cap de Servei de Planificació del Patrimoni Natural, i en Pau Sainz de la Maza, de la Secció d’Informació i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, van oferir una primera aproximació als instruments de planificació i eines disponibles per implementar aquesta ambiciosa llei a Catalunya. Per descomptat, van posar en relleu la necessitat de treballar de manera coordinada per assolir els objectius establerts per la normativa europea.
Una dels grans afectats: l’ecosistema marí. La complexitat d'aquests indrets va ser abordada per l’Emma Cebrián, investigadora de l’Institut de Ciències del Mar-CSIC, que va reflexionar sobre els reptes únics que plantegen aquests ambients altament dinàmics i vulnerables. En la seva ponència, va exposar com conservar-los i restaurar-los, qüestionant-se què cal prioritzar i com garantir la seva resiliència en un futur cada vegada més incert.
La restauració forestal també va centrar l’atenció gràcies a l’experiència compartida per la Beatriz Duguy, investigadora i professora de la Universitat de Barcelona. Duguy va posar en valor les estratègies aplicades en zones afectades per incendis al sud de Catalunya, destacant com aquests projectes han obert nous camins per millorar la resiliència dels ecosistemes davant de futures (i presents) pertorbacions.
Imatge
Els espais urbans també van ocupar un lloc protagonista gràcies a la intervenció de Joan Pino, director del CREAF, que va posar l’accent en la importància de la infraestructura verda en zones urbanes. Segons el director del CREAF, “les ciutats tenen un paper fonamental en la restauració ecològica”, ja que l’urbanització afecta cada vegada més àrees naturals. Va destacar que l’experiència acumulada en la gestió urbana serà essencial per trobar solucions innovadores als reptes del canvi global.
En la recta final, en Marc Ventura, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC, va compartir casos d’èxit de restauració d’ecosistemes aquàtics en àrees protegides del Pirineu, mentre que l’Israel Estopà, de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, va tancar la jornada amb exemples pràctics de recuperació de zones humides i fluvials en el marc del Programa d’Infraestructura Verda de Catalunya.
Vols recuperar la jornada sencera? Fes clic aquí!
Un pont ferm entre la ciència i la gestió
El Prismàtic aviat farà 10 anys i no para de fer crèixer la seva comunitat i serveis: 27 centres de recerca, més de 460 fitxes divulgatives publicades i una xarxa de 1.500 professionals connectats a través del butlletí. Aquesta iniciativa treballa per transferir coneixement científic d’una manera pràctica i orientada a la presa de decisions i aquest 2024, a més d’haver començat a treballar com a projecte vinculat a l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, ha obert les portes a col·laboracions amb entitats no estrictament de recerca, però compromeses amb una gestió de la natura i del territori basada en evidències científiques demostrables.