Objectiu

Implementar una gestió forestal adaptativa al canvi climàtic, en el cas concret dels alzinars mediterranis amb alt risc d'incendi amb l’objectiu de reduir aquest risc.  

D’altra banda, es volen mantenir els tractaments mitjançant la silvopastura i potenciar la sostenibilitat de la gestió forestal aplicada a mitjà-llarg termini. 

Mètodes bàsics

Zona d’estudi: Montnegre-Corredor 

Dins de les 214 ha de superfície de la finca, les proves pilot s'han dut a terme a l'extrem sud-oest, on se situa la zona PEG. Les proves es distribueixen en 3 zones diferents, en funció del tipus d’actuació que s’hi vol realitzar: 

• Una parcel·la de 5,4 ha on s'han dut a terme els tractaments silvícoles (entresaca, ressalveig i esbrossada selectiva). En aquest cas, l'objectiu concret és reduir la vulnerabilitat de la massa forestal als incendis forestals a partir de la millora de la seva resistència i resiliència a pertorbacions, augmentant la complexitat de la estructura i composició del bosc.  
• Una parcel·la control de 1,87 ha on no es realitza cap actuació i que servirà per comparar els diferents paràmetres de seguiment. 
• Una parcel·la de 4,7 ha de millora de recursos farratgers per al manteniment d’espais oberts que dificulti l’avanç del foc. En aquesta zona, el projecte SUDOE MONTCLIMA ha realitzat l'eliminació de restes d’escorça per afavorir l'aparició espontània d'espècies herbàcies.

Per avaluar les experiències pilot s'ha dissenyat una xarxa de seguiment que permeti quantificar les actuacions al llarg del temps i les pugui comparar amb el seu estat inicial. 

Resultats principals

Els canvis que s’han produït en la prova pilor són els següents:  

1. Humitat del combustible (fusta):  Es pot observar un contingut d'humitat més gran i significatiu a les zones on s'ha aplicat la gestió forestal, i aquesta diferència és més evident en els períodes de risc elevat d'incendi (estiu). En conseqüència, una d'humitat més gran es tradueix en una menor inflamabilitat i combustibilitat de la vegetació. 
2. Decaïment forestal (salut del bosc): L'atac de la plaga de Lymantria dispar el 2020 va ser tan extens que va provocar una elevada defoliació de totes les alzines i sureres presents i, fins i tot, va afectar el bruc, fet molt inusual. El 2021 i 2022, el mostreig del decaïment forestal va indicar-nos que la massa forestal no s'ha pogut recuperar de l'atac anterior i que s'ha agreujat notablement amb la sequera de 2021-22. Caldrà esperar que passin uns quants anys per veure quines zones es recuperen millor, si les tractades o les control. 
3. Vulnerabilitat al foc: Hi ha un canvi d’estructures en el bosc i es detecta una vulnerabilitat baixa (abans era moderada-alta) en algunes de les parcel·les tractades un any després de l’actuació.  
4. Humitat del sòl: tot i que s’hagin detectat tendències similars per a les dues parcel·les, hi ha una significativa major humitat durant l’últim any en les zones tractades. Durant la primavera i l'estiu, una humitat més gran del sòl té una correlació favorable amb el creixement dels arbres i el seu estat de salut. 
5. Temperatura i humitat relativa: Les dades mostren el mateix patró per als dos tipus de parcel·la, amb una lleu, però significativa, tendència a una major temperatura a les parcel·les tractades. Cap destacar els diferents pics de temperatura màxima registrats a l'últim estiu a la zona on realitzem la prova pilot i com s'aprecia l'efecte d'un estiu especialment més calorós. Caldrà avaluar aquesta tendència a més llarg termini.

Conclusions

Els boscos de les muntanyes SUDOE, tant per extensió territorial com per la sensibilitat climàtica, són un dels àmbits més vulnerables als riscos de sequera i risc d'incendi. Els impactes climàtics que ja afecten els nostres boscos s'accentuaran en el futur a causa d'una major freqüència i intensitat de períodes de sequera projectats pels models climàtics: 

• Augment del risc d’incendi. 
• Canvis en el funcionament dels boscos i la seva estructura: disminució de la productivitat i capacitat d'emmagatzematge de carboni. 
• Augment en la freqüència i la intensitat dels episodis de mortalitat. 
• Augment de les afectacions per plagues i malalties als boscos més fràgils i introducció de nous patògens (fongs, insectes, etc.). 

Seguint els resultats d’aquesta prova pilot, hi ha evidències que la gestió forestal adaptativa pot ajudar a fer més robustos els boscos davant aquests riscos i, en concret, menys vulnerables als incendis en el cas d’alzinars. Tot i això, la complexitat i el marc temporal de molts estudis dificulta el desenvolupament d'eines de presa de decisions i estratègies de gestió adaptativa diverses.