Objectiu

Objectius: (i) determinar la selecció d’hàbitat de l’astor a nivell d’arbre, rodal de bosc i territori. (ii) emprar la presència de l’astor com un indicador de boscos mediterranis ben conservats i madurs; (iii) emprar l’astor per a la implementació de pràctiques forestals sostenibles.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: 21068 ha situades al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i rodalies a la serralada prelitoral catalana (NE d’Espanya), inclosa en la Xarxa Europea Natura 2000. Un 70 % de l’àrea està coberta per bosc de Quercus ilex, Pinus halepensis i les amenaçades pinedes mediterrànies de Pinus nigra salzmannii i Pinus sylvestris situats entre els 400 i els 1103 m s.l.m. essent representatives dels boscos mediterranis.

Recol·lecció de dades

Es realitzaren prospeccions sistematitzades per mitjà de transsectes d’escolta de cants en tots els hàbitats potencials de l’espècie i de forma homogènia a tota l’àrea d’estudi des de 2013 a 2015 a les èpoques favorables. Un cop detectats els territoris ocupats es van localitzar el nius situats en arbres.

Per a cada lloc ocupat es varen prendre mesures a tres escales, de l’arbre amb niu, del rodal de bosc del niu i del territori ocupat. Les mesures preses varen ser de les característiques de l’arbre (DBH, alçada, cobertura....), del rodal (densitat, composició forestal, cobertura segons estrats, DBH mitjà,...), orientació, pendent i presència humana. A nivell de territori es miraren els usos del sòl, les cobertes i composició forestal i usos humans. El mateix es va fer en territoris no ocupats per l’astor a les tres escales espacials.

Anàlisis i estadística

Es van comparar l’hàbitat entre els territoris ocupats d’astor i els no ocupats (30 punts agafats a l’atzar on no hi havia presència d’astor) en les tres escales: arbre, rodal de bosc i territori. Prèviament s'havia realitzat una anàlisi de components principals (PCA) amb rotació Varimax per evitar possibles redundàncies i obtenir un conjunt més reduït de variables predictores per a cada conjunt de variables. Es van extreure els components amb una alta variància explicada.

En segon lloc, es van realitzar models lineals generalitzats (GLM), analitzant l'efecte dels components de l'PCA que resumien cada conjunt de variables (variables d'arbres niu, de rodal de bosc i de territori) sobre l'ocupació del lloc de l’Astor, incloses les espècies d'arbres i l’orientació.

Resultats principals

La distribució regular dels territoris d’astor i la densitat observada indicava per un cantó que el cens era acurat i per altre que aquesta àrea té una elevada densitat d’astor i representativa de boscos mediterranis. A remarcar que mentre l’astor ha estat molt estudiat en boscos centreeuropeus i boreals es molt desconegut en boscos mediterranis.

Els resultats obtinguts indiquen que l’astor:

• selecciona preferentment pinàcies de gran port per a fer el niu, les més altes, de més diàmetre i superfície foliar que usualment passen del centenar d’anys.
• selecciona per a fer el niu rodals de bosc amb pins vells que tenen una elevada coberta arbrada, també una elevada coberta d’arbres mitjans en especial perennifolis i sotabosc.
• Les àrees triades es troben usualment en vessant nord i amb pendent. Aquests rodals es caracteritzen també per una baixa presència humana (baixa presència de pistes forestals i camins). 
• A nivell de territori els astores escullen àrees amb elevada superfícies de pinedes velles, menys pistes forestals i lluny de zones habitades.

A remarcar que l’arbre més emprat per a fer el niu és la pinassa Pinus nigra salzmannii i que, donada la seva baixa abundància, ha de ser doncs una espècie activament seleccionada. Donat que la pinassa es troba com a ‘prioritaria de conservaciò’ en la Directiva Europea d’Hàbitats 2009/147/CE, la preferència de l’astor per aquesta espècie de pi amenaçat el fa un bon indicador per a la seva conservació.

Conclusions

Els resultats ontinguts indiquen que l’astor és un indicador dels boscos vells mediterranis i en especial les pinedes amenaçades. La conservació de les àrees de nidificació de l’astor i en especial la no alteració de l’estructura forestal dels rodals i territoris on cria no tan sols és una eina per a la conservació de l’astor sinó sobretot per a la valorització de les pinedes velles i amenaçades mediterrànies. 

En aquest sentit, es corrobora que l’astor alhora es un indicador del bon estat de conservació de les comunitats forestals.