Objectiu

Aquest treball analitza com les polítiques del verd de Barcelona, en un context internacional, tenen en compte la justícia social i de gènere. L’informe és un resum de polítiques que pretén informar les autoritats polítiques i els professionals urbans de l'àrea de Barcelona sobre els resultats de la recerca realitzada per Amalia Calderón Argelich, investigadora de l'ICTA-UAB.

Mètodes bàsics

Zona d'estudi: Barcelona

Es tracta d’un resum basat en l'article Greening plans as (re)presentation of the city: Toward an inclusive and gender-sensitive approach to urban greenspaces. Es van analitzar 5 plans del verd a ciutats internacionals, es van entrevistar 18 professionals de les àrees del verd, feminisme i urbanisme, i es van consultar 13 documents oficials i polítiques de l’Ajuntament de Barcelona.

Resultats principals

Per determinar com incloure l'equitat social i la perspectiva de gènere en la planificació de la infraestructura pública verda, es van identificat tres àrees d'acció vinculades amb les tres dimensions de justícia ambiental: els Valors estratègics de la ciutat (com ara feminisme, cures, inclusivitat i convivència); Usos i percepcions (Justa distribució i accés als espais verds i capacitat de beneficiar-se d’aquests equipaments) i Presa de decisions i participació (Promoure la sensibilització i conscienciació dels qui prenen decisions).

L’autora realitza quatre recomanacions principals per a una ciutat verda i inclusiva: 

1. Definir objectius i plans del verd urbà alineats amb objectius d'equitat

   Proporcionar objectius d’equitat en les polítiques del verd amb plans d'acció que garanteixin la seva execució, continuïtat i avaluabilitat. Gestionar les situacions no desitjades evitant així conflictes en l'accessibilitat i la inclusió, com ara la gentrificació verda.

2. Coordinació de forma interdisciplinària i formació continuada

   Treballar de forma interdisciplinària entre sector per integrar la infraestructura verda en la planificació urbana estratègica; calen departaments transversals, com els de participació o transversalitat de gènere. Proporcionar formació en perspectiva de gènere, LGTBIQ+ i justícia social, i com formació i recursos en matèria d’assetjament sexual i discriminació per raó de gènere.

3. Evitar l'estandardització i assessorar les necessitats de forma interseccional

   Comprometre's amb la diversitat de necessitats i valors de la ciutadania. Això implica atendre diferents comunitats, escoltar la societat civil, i reconèixer les injustícies i llegats històrics dels espais verds.

4. Tenir en compte les característiques específiques de la infraestructura verda

   La infraestructura verda requereix una planificació i manteniment específics al llarg del temps amb atenció al seu creixement, restauració i adaptació al sistema urbà.

Conclusions

Malgrat l'adopció cada vegada més generalitzada de plans estratègics del verd per abordar problemàtiques tant socials com ambientals, l’anàlisi revela que aquests plans sovint consideren la justícia d'una manera superficial i poc holística, el què implica un risc de perpetuar les desigualtats socials i de gènere existents dins dels espais verds.