Objectiu

Demostrar que els ratpenats exerceixen un paper actiu en al regulació de les poblacions de mosquits en els arrossars, aportant per tant un benefici no només econòmic en la regulació de plagues sinó també un benefici directe per a la salut humana.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Arrossars de Pals (Baix Empordà). Arrossars situats al municipi de Pals i de Torroella de Montgrí, a l’àrea del Baix Ter inclosa dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Es van escollir 15 localitats dins dels arrossars, separades un mínim de 200 metres entre elles i situades sempre al marge del cultiu per a facilitar els mostrejos. Les localitats van ser seleccionades amb coordinació amb l’Associació de Defensa Vegetal (ADV) de l’arròs de Pals, que vetlla per la sanitat vegetal del cultiu i duu a terme seguiments sistemàtics de plagues, i formaven part de la seva xarxa de seguiment.  

A cada punt de mostreig es van realitzar enregistrament de ratpenats mitjançant detectors automàtics d’ultrasons, es van dur a terme captures de mosquits mitjançant paranys d’embut dotats de ventilador i d’atraient, i es van realitzar captures del barrinador de l’arròs mitjançant paranys d’embut de feromones. Els mostrejos es van dur a terme entre els mesos de juny a octubre de 2017 i 2018 per als mosquits, i entre els mesos de juny a octubre de 2017 per als ratpenats. Aquests darrers es van complementar amb un mostreig durant el mes d’agost del 2018, previ a la collita de l’arròs, i quan l’activitat de ratpenats és màxima. Complementàriament es van realitzar anàlisis genètics de la dieta dels ratpenats, a partir de mostres recollides en colònies de pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) existents a dins l’àrea d’estudi.

Es disposava de quatre equips d’enregistrament de ratpenats i captura de mosquits, que es distribuïen a l’atzar entre els punts de mostreig, movent-se cada 3-4 dies entre localitats. Els enregistraments d’ultrasons s’estenien des de la posta fins la sortida del sol, totes les nits, i les captures de mosquits es feien a la darrera nit de cada mostreig, deixant-se actius els paranys des del capvespre fins a mig matí. Per als mostrejos de la papallona de l’arròs es comptava amb 15 paranys fixes gestionats per l’ADV, que van estar operatius i revisats setmanalment durant tot l’estudi.

Resultats principals

Patrons d’activitat dels ratpenats: el principal condicionant de l’activitat dels ratpenats al voltant dels arrossars és la temperatura, com succeeix habitualment en zones temperades si es té en compte tot el període d’activitat. A banda d’aquest condicionant climàtic, l’activitat dels ratpenats també es va veure influïda, tot i que de forma menys intensa, per l’abundància de mosquits.

Patrons d’abundància de mosquits i del barrinador de l’arròs: el poblament de mosquits estava dominat en un 99% pel gènere Culex, amb una dominància de C. modestus i C. pipiens. Al igual que en els ratpenats, la temperatura va ser el principal detonant de la seva abundància, que es va veure negativament afectada pel vent, la humitat relativa i la pluja.

Depredació d’insectes plaga: es van identificar un mínim de 30 tàxons, sobretot dípters (17 espècies) i lepidòpters (11 espècies) a la dieta dels ratpenats. Entre les espècies amb major prevalència a la dieta destaquen els mosquits del gènere Culex (83% de mostres) i la mosca de la fruita Drosophila suzuki, una espècie polífaga exòtica nouvinguda que causa danys en múltiples cultius. En total es van detectar 5 espècies plaga dels cultius, 3 espècies de chironòmids que són plaga específica dels arrossars, i tres espècies de mosquits reconeguts com a vectors de malalties humanes.

Conclusions

Es demostra que la presència de ratpenats als cultius d’arròs afavoreix la regulació natural d’un ampli espectre d’artròpodes que es poden constituir en plagues del cultiu o en vectors de malalties que afecten els humans. Malgrat els dípters (mosquits, quironòmids i mosques) són sovint de talla petita si es comparen amb altres artròpodes accessibles pels ratpenats (moltes de les espècies d’arnes, per exemple), es demostra que quan hi ha abundància de dípters els ratpenats els cacen activament i fins i tot desplacen la seva activitat per aprofitar aquest recurs tròfic. El paper regulador dels ratpenats és per tant una important eina de lluita biològica, que té efectes tant sobre el cultiu com sobre altres aspectes menys considerats, com la salut humana.