Objectiu

Els objectius concrets de la recerca són:
1. Establir la primera aproximació al catàleg de la flora vascular de les Guilleries orientals.
2. Caracteritzar la flora actual d’aquest territori i dels tres subsectors que s’hi defineixen en funció de la seva composició i dels diferents espectres florístics.
3. Analitzar les espècies singulars de la flora de les Guilleries orientals, posant una atenció especial als tàxons d’interès biogeogràfic, a les espècies protegides o catalogades i a les plantes al·lòctones invasores o d’introducció recent.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: les Guilleries orientals (nord-est de Catalunya, entre les comarques d’Osona i la Selva, i les províncies de Girona i Barcelona, NE de Catalunya). Els municipis que hi tenen més superfície són Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners i Osor.

Metodologia

El punt de partida per recopilar la informació existent ha estat el buidat de les dades contingudes al Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (Font, 2022). S’han seleccionat totes les indicacions de plantes vasculars que estan referides als sis quadrats UTM en els quals s’inclou l’àrea d’estudi (DG53, 54, 63, 64, 73 i 74). En segon terme s’han recopilat les dades sobre plecs d’herbari disponibles a la Global Biodiversity Information Facility (GBIF, 2022) a partir d’una cerca dels ítems registrats dins del contorn de l’àrea d’estudi. Així mateix, s’ha obtingut la llista dels plecs de l’Herbari de la Universitat de Girona fent una cerca de tots els exemplars herboritzats als onze municipis que formen part del territori estudiat. Finalment, s’han consultat les diferents publicacions amb informació sobre la flora del territori: flores d’àmbit català, estudis territorials que inclouen parcialment les Guilleries orientals, monografies dedicades a grups taxonòmics particulars, estudis d’hàbitats i/o comunitats vegetals, informes tècnics, etc.

La prospecció sobre el terreny s’ha realitzat al llarg de poc més d’un any (novembre 2021 – novembre 2022) a través de sortides regulars (entre dues i cinc setmanals en funció de l’estat fenològic) a tota l’àrea d’estudi. Per bé que ha estat, doncs, una prospecció intensa, cal alertar que és un període de temps insuficient per conèixer exhaustivament la flora d’un territori d’aquestes dimensions, on resten encara molts racons per visitar i per tornar a estudiar en èpoques diferents de l’any. Això no obstant, creiem que n’hi ha prou per fer una primera aproximació al catàleg florístic d’aquest sector del massís i per obtenir una bona «fotografia» de la flora del moment present, que és l’objectiu que es proposa en aquest treball.

En cada localitat visitada es recollia la llista exhaustiva de tàxons a través de l’aplicació ZamiaDroid (Martí, 2022) i posteriorment s’integraven a un sistema d’informació geogràfica (QGIS). A partir d’aquí, s’obtenien per cada «punt-planta» la identitat del tàxon, les
coordenades UTM, la data d’observació, l’altitud, el municipi i el sector.

Resultats principals

Alguns dels resultats: 

• La prospecció efectuada al llarg d’aquest estudi ha permès registrar un total de 45.442 localitats de plantes vasculars, sobre les quals es basen tant el catàleg actual com la caracterització florística que s’exposen en apartats d’aquest treball. 
• El catàleg inclou un total de 1.254 tàxons, que representen aproximadament un 26% de la flora de Catalunya. Un total de 284 són indicats per primera vegada al territori de manera específica i per grups taxonòmics s’hi compten 31 pteridòfits, 14 gimnospermes i 1.209 angiospermes (3 magnòlides, 242 monocotiledònies i 964 eudicotiledònies).
• Al territori s’hi fan 2 tàxons que són endemismes estrictes dels massissos del Montseny i de les Guilleries i 6 més que són subendemismes de Catalunya (és a dir, que un mínim del 50% de les seves àrees de distribució i/o població globals són dins de Catalunya) (Aymerich i Sáez, 2021).
• Només 5 espècies de les Guilleries orientals es troben recollides al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, totes elles en la categoria de «vulnerables»: Melampyrum catalaunicum, Potamogeton natans, Prunus lusitanica subsp. lusitanica, Saxifraga genesiana i Saxifraga vayredana. Cap dels tàxons del catàleg actual de les Guilleries orientals no és inclòs a la Llista vermella de la flora vascular de Catalunya (Aymerich i Sáez, 2021) (avaluació segons els criteris de la UICN). Però 5 d’ells figuren a l’annex dels tàxons que han estat qualificats com a NT (quasi amenaçats): Cardamine amporitana, Melampyrum catalaunicum, Potamogeton natans, Prunus lusitanica subsp. lusitanica i Saxifraga genesiana.
• El catàleg recull un total de 291 tàxons introduïts, que representen un 23% del total de la flora del territori. D’altra banda, es dona compte d’un conjunt de prop d’una cinquantena de tàxons al·lòctons dels quals no es tenia constància que fossin presents ni a l’àrea estudiada ni al conjunt del massís de les Guilleries amb anterioritat a les prospeccions recents. Moltes són plantes poc indicades a Catalunya i 6 d’elles són espècies que no s’havien reportat mai com a al·lòctones al nostre país.

Conclusions

Si hom compara l’espectre de formes biològiques de les Guilleries orientals amb el que s’ha obtingut en altres territoris del nord-est de Catalunya, es pot apreciar que és força similar al d’alguns massissos i espais propers com el Montseny, les Gavarres o el Moianès. En destaca el percentatge de faneròfits (plantes llenyoses), que, amb un 17% del total, és superior a la resta d’àrees comparades.

L’espectre d’elements biogeogràfics de la flora autòctona mostra un predomini dels tàxons eurosiberians (39%), que hi són en una proporció clarament més elevada que els mediterranis (27%) i que els pluriregionals (34%). La comparació amb altres territoris del nord-est de Catalunya revela que l’espectre biogeogràfic de les Guilleries orientals és força similar al dels territoris veïns de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i del Montseny i relativament semblant també al de l’Alta Garrotxa, tots ells amb una contribució molt elevada de l’element eurosiberià (al voltant del 40%). En canvi, es diferencia clarament de territoris com la Selva, el Gironès, les Gavarres o els Aiguamolls de l’Empordà, que presenten percentatges molt superiors de tàxons mediterranis i una representació molt menor de l’element eurosiberià.

Aquests treballs tan exhaustius també són imprescindibles per fer una gestió i planificació del territori basada en l'evidència científica, tenint en compte quines espècies requereixen més protecció i quins hàbitats cal potenciar, així com quines són les espècies invasores que hi habiten per poder fer actuacions de control. 

Aquest treball ha estat editat per la Càtedra interuniversitària de l’Aigua, Natura i Benestar (Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, Universitat de Girona i Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya) i Eumo Editorial, esdevenint el tercer volum de la col·lecció “Guilleries, Aigua i Territori”. Aquesta col·lecció va publicant els treballs d’investigadors/es sobre el patrimoni natural de les Guilleries, relacionats amb l’aigua, el territori o la biodiversitat, resultants del premi que aquesta càtedra concedeix anualment.