Objectiu

Predir com varia la productivitat dels arbres en funció de les condicions climàtiques i, concretament, de les sequeres. Observar els canvis que pateixen els arbres de pi roig i de roure martinenc quan hi ha poca aigua disponible, en un context on tant els episodis de sequera com llur severitat van en augment.  Esbrinar si la productivitat dels arbres en condicions de sequera repetida depèn en major grau de les diferències entre les dues espècies o de les diferències individuals dins de la mateixa espècie.

Mètodes bàsics

Estudiem unes mostres d'arbres d'un bosc mediterrani de muntanya, situat dins l'àrea de recerca de Vallcebre (Pirineus Orientals). En els arbres escollits, prenem mesures de la sàvia i de els anells dels troncs per observar com ha canviat el ritme de creixement al llarg del temps en resposta als canvis climàtics, i a la capacitat dels arbres  per adaptar-s'hi. Per exemple, mesurem l'augment d'àrea basal dividit entre l'aigua transpirada durant els mesos d'estiu per tenir una estimació de com són d'eficients en l'ús de l'aigua per produir biomassa. Per últim, els models linears mixtes ens permeten simular, i alhora predir, com varia la productivitat de les arbres en funció de les temperatures i les precipitacions.

Resultats principals

Les dades climàtiques ens mostren que durant les últimes dècades les precipitacions dins l'àrea d'estudi han disminuït significativament, i que hi ha hagut anomalies tèrmiques freqüents. En aquest context, hem observat que el patró de creixement dels arbres depèn molt més de la quantitat d'aigua disponible en el cas del pi roig que en el roure martinenc.

La causa principal és que existeix una variabilitat molt gran, en el cas del pi roig, entre els diferents arbres dins de la mateixa espècie pel que fa a llur capacitat d'adaptar-se a les condicions de sequera repetida al llarg del temps. És a dir que hi ha uns pins més tolerants que els altres. En un principi, la sequera provoca que els pins més sensibles creixin més ràpidament que els pins més tolerants; tanmateix, després de patir vàries sequeres, els segons guanyen eficiència en l'ús de l'aigua, així com capacitat de recuperar-se després de les següents sequeres. Tot plegat fa que, a la llarga, el pi roig pugui competir amb el roure martinenc a les nostres latituds, tot i l'augment progressiu de les sequeres, especialment en episodis de sequera extrema on el roure estaria en desavantatge.

Conclusions

En general, l'augment de les sequeres provoca que el roure martinenc substitueixi el pi roig als llocs més àrids. Tot i així, de vegades el roure es veu més afectat per episodis de sequera extrema que el pi roig, la qual cosa restableix en part l'equilibri entre espècies. Això és degut a que entre els diferents arbres de pi roig n'hi ha uns que responen a l'augment de les sequeres amb un creixement més lent i sent més eficients que els altres en l'aprofitament de l'aigua que hi ha disponible.