Objectiu

Analitzar quin és el model de gestió que més contribueix a la conservació de la biodiversitat de la flora i la fauna aquàtica en espais agraris com les closes i els arrossars, on es troben organismes típics d'ambients aquàtics d'inundació temporània.

Mètodes bàsics

Anàlisi de la composició i l'estructura de la comunitat (composició d'espècies, diversitat i presència d'espècies introduïdes) que tenen diferents models de gestió. S'han comparat arrossars de conreu ecològic amb d'altres de conreu convencional, que s'ubiquen a dos parcs naturals: el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Pel que fa a les closes, s'ha comparat el tipus d'explotació (dallat o pastura) i també la intensitat (intensiva, no intensiva). En aquest cas en closes ubicades al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.

Resultats principals

La composició d'espècies a les closes és molt similar a la d'ambients naturals d'inundació temporània de la zona, de manera que les closes contribueixen a la connectivitat entre basses temporànies i a la dispersió d'espècies característiques d'aquests ambients.

Per contra, els arrossars tenen una composició d'espècies diferent a la dels sistemes naturals del seu entorn. El fet que els arrossars s'inundin en una època de l'any on normalment només hi ha aigua als sistemes aquàtics permanents podria explicar en part aquest fet. Un altre, podria ser l’ús de químics per controlar espècies de fauna i flora que afecten la productivitat del cultiu. Si bé en els arrossars ecològics (on no hi hauria aquesta problemàtica) també la composició faunística difereix de la de masses d’aigua temporànies naturals. Val a dir, però, que els arrossars ecològics suposen una petita superfície envoltada d’arrossars convencionals, i això podria fer que les metacomunitats d’aquests ambients es veiessin determinades per les característiques ambientals limitants dels arrossars convencionals.

La gestió de les closes que més contribueix a la biodiversitat és la pastura no intensiva i la que menys és la pastura intensiva. El dallat dona lloc a valors de biodiversitat intermedis, més alts si el dallat és no intensiu. El dallat i la pastura no intensives no fan disminuir el valor farratger de la closa, per tant, no comprometen la seva productivitat agrària.

Els arrossars ecològics tenen una biodiversitat més alta que els convencionals, però a la vegada, tenen un major nombre d'espècies introduïdes, que podrien haver-se introduït als arrossars amb les llavors de l'arròs.

Conclusions

El conreu no intensiu de closes és compatible amb la conservació de la biodiversitat d'ambients aquàtics temporanis i potencia la dispersió d'espècies característiques d'aquests ambients.

En el cas dels arrossars, la major riquesa d'espècies en arrossars ecològics pot anar acompanyada per una major entrada d'espècies introduïdes. L'ús de varietats locals d'arròs, produïdes in situ, podria minimitzar aquest efecte.