Quin és l'estat de salut dels boscos de Catalunya? Resultats de la xarxa de monitoratge DEBOSCAT
Un estudi publicat l'any 2020.
Objectiu
L’objectiu del DEBOSCAT és registrar geogràficament i anual els episodis de decaïment forestal lligats a la sequera que ocorren a Catalunya, en una base de dades, en un entorn GIS i accessible per a gestors, tècnics, investigadors, etc. El seguiment al llarg dels anys ens ha de permetre conèixer quines zones i quines espècies són més vulnerables al canvi climàtic i conèixer quins són els principals factors desencadenants de l’afectació i la capacitat de recuperació de la vegetació.
Mètodes bàsics
La metodologia consisteix essencialment en detectar, delimitar i registrar les zones arbrades (s’exclouen les superfícies forestals no arbrades com els matollars) que hagin estat afectades per decaïment. S’estableix com a zona afectada qualsevol superfície forestal de, com a mínim, 3 hectàrees on alguna de les espècies forestals presenti símptomes de decaïment. Cal registrar l'episodi sempre que el percentatge d’arbres morts sigui superior o igual al 5%, o el percentatge de defoliació (pèrdua de fulles respecte les que podria tenir el mateix arbre si estigués completament sa) i/o decoloració (fulles que no són verdes) sigui superior o igual al 50%.
Les zones afectades es delimiten en un mapa seguint criteris d’homogeneïtat topogràfica, de la composició de la vegetació, dels efectes observats i de les causes de l’episodi. Per encàrrec de la Sub-direcció General de Boscos i coordinat pel CREAF, el treball de camp el duu a terme el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya (CAR), que fan prospeccions exhaustives una vegada l’any, durant el mes de setembre, just després de la sequera estival.
L'any 2015 es va establir el criteri de cicatritzat per determinar quan un episodi es donava per recuperat. Es considera un episodi cicatritzat: si durant 3 anys consecutius l'afectació ha millorat o, com a mínim, no ha canviat. Així s'evita haver de visitar episodis sense canvis evidents o aquells que tenen una tendència clara a la recuperació.
Resultats principals
El DEBOSCAT, fins ara, té 9 anys de dades, des de l'any 2012 fins el 2020. D'entre aquesta sèrie de dades, hi ha dos anys que destaquen per sobre la resta: el 2012 i el 2016, que són els anys on es va registrar més superfície afectada.
- DEBOSCAT informe 2016.
- DEBOSCAT informe 2017.
- DEBOSCAT informe 2018.
- DEBOSCAT informe 2019.
- DEBOSCAT informe 2020.
L'any 2012 representa el rècord de superfície registrada fins ara amb unes 40.000 hectàrees acumulades amb afectació als boscos de Catalunya. Aquell any un 1,8% dels boscos catalans van registrar nova afectació per decaïment forestal. Pel que fa a espècies, un 66% de l'afectació total és d'espècies de planifolis i un 34% d'espècies de coníferes.
Els anys 2013, 2014 i 2015 es registra molt poca afectació nova i bàsicament es fan revisites dels episodis antics per estudiar com es recuperen després de les afectacions del 2012. Els planifolis tenen una recuperació destacable (majoritàriament perquè rebroten); mentre que les coníferes o bé aguanten l'embat o bé moren. L'any 2015 es comencen a cicatritzar episodis, de manera que la superfície registrada es redueix notablement.
L'any 2016 es registren 30.000 hectàrees amb afectació, sobretot degut a un important increment de nous episodis de decaïment relacionats amb les anomalies de precipitació que es donen aquell any. Un 64,6% dels episodis nous detectats el 2016 es troben en àrees on l'anomalia de precipitació està entre 0-30% (per tant ha plogut per sota del 30% del que plou habitualment) i un altre 21% en zones on l'anomalia és del 30-50%.
Per altra banda, unes 9.600 hectàrees afectades el 2016 ja havien estat afectades el 2012, de manera que en només 4 anys de diferència aquests boscos han rebut l'impacte de dues fortes sequeres. Els anys 2017 i 2018 es registra poca superfície nova afectada i una quantitat força semblant de superfície total afectada degut a les revisites a zones antigues. El 2019 mostra un descens important de l'afectació tant en nombre d'episodis com en superfície. Finalment, la campanya del 2020, després d'un hivern i primavera especialment plujosos, és la que ha registrat menor superfície i nombre d'episodis nous de la sèrie.
Conclusions
En general les afectacions són més grans (en superfície) a les zones i els anys on les anomalies de precipitació i de temperatura són majors: els boscos acostumats a tenir aigua abundant pateixen molt més quan no en tenen que els boscos que ja creixen amb escassetat i les calorades fora del que és habitual també fan estralls.
Les espècies de planifolis sempre són les que registren major quantitat de superfície afectada, però alhora són les que es recuperen millor. Les coníferes mostren habitualment menys superfície afectada i una menor capacitat de recuperació.
Fruit de la informació de Deboscat ja s’ha publicat un article (Chaparro et al. 2014) i s’ha generat el mapa de vulnerabilitat dels boscos de Catalunya (Vulnemap, Diputació de Girona, 2018). Més a llarg termini, disposar de dades geogràficament localitzades durant molts anys del grau d’afectació per espècies ens permetrà millorar el coneixement de la vulnerabilitat i la resistència de les diferents especies a diferents situacions de sequera i avançar cap a una gestió que permeti millorar la seva adaptació al canvi climàtic.