Objectiu

L’objectiu de l’estudi ha estat conèixer si s’ha produït una reducció de la biodiversitat de flora arvense dels conreus com a conseqüència de la intensificació agrícola a Catalunya en els últims decennis, i si l’agricultura ecològica pot recuperar actualment les pèrdues d’aquesta biodiversitat.

Mètodes bàsics

S'ha comparat la freqüència d’espècies arvenses en el territori i la riquesa i la cobertura total de la flora arvense dins dels camps, fent èmfasi en els grups funcionals, incloses les d’interès per a aus, pol·linitzadors i altres invertebrats i el subconjunt d’espècies segetals i rares.

Les dades han estat recollides des de la dècada de 1950 fins a l’actualitat i han permès detectar les conseqüències de la intensificació agrícola a Catalunya (NE d’Espanya) a escala regional i de camp.

Es va analitzar la flora arvense de camps de cereals gestionats de forma convencional en els períodes 1953–88 i 1996–99, i es va comparar amb la dels cereals en el període 2005–07, tant els convencionals com també els gestionats amb pràctiques d’agricultura ecològica.

Resultats principals

Els nostres resultats indiquen una notable reducció de la flora arvense, tant en la seva freqüència en el territori (58%), com en la riquesa (47%) i la cobertura total d’espècies de flora dins dels camps (69%). La disminució de la riquesa d'arvenses es va observar especialment en les espècies importants per a les aus, els pol·linitzadors i altres invertebrats, però el descens més dràstic es va detectar en els subconjunts d'espècies segetals (típiques dels sembrats) i espècies catalogades com a rares a Catalunya (75% i 87%, respectivament).

A més, es posa de relleu que en els cultius ecològics actuals, la freqüència, la riquesa i la cobertura total de la flora arvense són significativament superiors a les dels cultius convencionals, especialment per a aquells grups d’espècies interessants per a la fauna i també en el cas de les espècies segetals i rares (valors que s’incrementen fins al doble i quatre vegades més, respectivament seguint les pràctiques ecològiques).

Conclusions

L’estudi posa de manifest l’efecte de la intensificació agrícola sobre la biodiversitat dels conreus de cereals de Catalunya i el paper de la gestió ecològica en la recuperació parcial de la biodiversitat a causa de la intensa pèrdua de la diversitat durant els darrers decennis.