Objectiu

Testar un mètode útil per inferir l’abundància d’aus terrestres a partir de gravadores de so autònomes. Aquestes gravadores permeten estimar l’índex VAR (Vocal Activity Rate) que mesura l’activitat vocal d’una espècie per unitat de temps.

Mètodes bàsics

Per tal de poder testar si l’índex VAR és adient  per estimar l’abundància d’ocells terrestres d'una manera ràpida i barata, l’equip investigador va examinar si aquest índex estava relacionat amb l’abundància de dues espècies diferents d’ocells, l’abellerol (Merops apiaster) i l’alosa becuda (Chersophilus duponti). Van fer enregistraments en llocs on un equip d’ornitòlegs van estimar el nombre real d’ocells al voltant de les gravadores.

Resultats principals

Els resultats van demostrar una relació positiva, forta i significativa per ambdues espècies.  Tot i que era d’esperar que l’índex VAR augmentés amb la densitat d’ocells, donat que la presència d’un nombre més gran d’ocells simultàniament hauria de produir un nombre més gran de sons, fins ara no s’havia trobat una relació forta entre l’índex i l’abundància d’ocells terrestres.

Conclusions

Segons aquests resultats i estudis previs en ocells marins, l’índex VAR sembla ser adequat per estimar la mida de la població d’espècies vocalment actives que viuen o canten en grups.

Actualment, i gràcies a l’abaratiment dels aparells i la millora en la capacitat d’anàlisis, l'ús de gravadors de so autònoms està obrint noves oportunitats per a l’estudi i seguiment de la biodiversitat.