Objectiu

Verificar la hipòtesis de que les concentracions de O3 redueixen la quantitat de carboni disponible, accelerant la senescència foliar, i la productivitat del Pinus halepensis.

Mètodes bàsics

Mesurar la resposta de paràmetres fisiològics com la composició de l’isòtop carboni, els enzims carboxilasa, la concentració de macronutrients i el creixement en resposta a diferents nivells de O3. S'exposen, de manera continuada, exemplars de pi blanc durant 39 mesos a 3 tipus de tractaments diferents: aire filtrat, aire no filtrat (NFA) i aire no filtrat suplementat amb 40 ppb de O3(NFA+).

Resultats principals

La discriminació de l’isòtop de carboni estable i la relació de la concentració de CO2 intern versus la concentració de CO2 ambiental s’han reduït després de l’exposició a ozó a valors de 40 ppb (AOT40) d’abril a setembre al voltant de 20,000 ppb·h. Uns valors de 40 ppb a 67,000 ppb·h han induït reduccions en l’activitat de l'enzim ribulose-1, 5-biphosphat carboxylasa/oxygenasa, les concentracions de N i K, la relació C/N, les concentracions de Ca sota 3 mm, i la biomassa aèria. També s’ha incrementat les concentracions de P i l’activitat de la phosphoenolpyruvat carboxylasa i les concentracions de N i K sota 3 mm. 

Conclusions

La disminució de macronutrients, les limitacions imposades a l’absorció del carboni, i un increment en els processos metabòlics poden ser les causes de la disminució del carboni en les fulles el qual es reflecteix com una reducció en la biomassa aèria a nivell de l’arbre. L’estimulació de l’activitat de l'enzim phosphoenolpyruvat carboxylasa, la disminució de l’isòtop de carboni estable i els processos de compensació en la distribució de nutrients poden incrementar la tolerància a l’O3 i pot ser interpretat com part de l’aclimatació del pi blanc a les respostes de l’ O3.