Objectiu

Fer un recull de totes les espècies de flora i funga (fongs i líquens), així com els hàbitats presents en la zona del Massís del Montgrí, les Illes Medes i la plana del Baix Ter, analitzant les singularitats i destacant els esforços per la seva conservació. 

Mètodes bàsics

• Àrea d’estudi: Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Cerca bibliogràfica de tota la informació disponible i prospecció i mostreig de la diversitat de flora vascular, briòfits, fongs i líquens en tots els ambients presents a la zona (conreus, erms, platges, boscos, murs de pedra, etc.).

S'ha anotat amb precisió la ubicació de les espècies catalogades, s'ha caracteritzat l'espai (substrat, condicions d’insolació, orientació, alteracions existents, etc.) i s'ha cartografiat i analitzat tots els hàbitats, així com les seves singularitats i grau d'amenaça.

Resultats principals

La varietat de substrats, de relleu, la disponibilitat d'aigua i l’extensió i diversitat d’hàbitats de la zona estudiada, donen lloc a una riquesa d’espècies interessant i amb una distribució molt heterogènia. Cal esmentar, però, que es reconeix una manca d’informació d’alguns grups o una pobresa documental en d’altres, com ara el complet desconeixement de la comunitat fúngica de les Illes Medes o el poc explorat que són els líquens de l’àrea.

Destaca la presència de nombroses espècies rares o molt poc presents en altres àrees de la geografia catalana, així com la llista d’espècies considerades singulars:

• La població de la planta vascular Prangos trifida, única localitat al territori català.
• La molsa Acaulon fontiquerianum, inclosa en la llista vermella de briòfits de la península Ibèrica
• La nova espècie de fong Gymnopus bisporus, citada per primer cop de la Fonollera.
• Les 5 noves espècies de líquens trobats al territori i que no es coneixien de Catalunya.

S'ha detectat que els grups més ben adaptats i resistents a l’estrès hídric del clima mediterrani de la zona són, per exemple, els líquens amb tal·lus crustaci i amb alga verda com a fotobiont o les molses de la família de les Potiaceae (40% del total de briòfits de l’àrea d'estudi). També s'ha constatat l'elevat i creixent nombre d'espècies exòtiques, principalment d'origen americà i amb especial afectació a les zones humides i en els ambients litorals.

Per altra banda, la caracterització dels hàbitats de la zona i l'estudi de la seva evolució al llarg del temps ha permès detectar les amenaces que posen en risc la seva conservació i quines accions han de ser considerades prioritàries.

Conclusions

La transformació històrica que ha patit el territori, l’especulació urbanística —augmentada per la proximitat al litoral—, els incendis forestals i l’acció de l’activitat agrícola han provocat una desforestació progressiva i una alteració de la vegetació originària dels Parcs Naturals estudiats. Mentre que algunes espècies estan en expansió, altres estan en regressió o clarament amenaçades.

Tots els estudis presentats en aquesta publicació permeten concretar les àrees importants d’aquesta regió per la conservació de la flora i funga, així com fer les propostes per la seva gestió. A més, seguint aquest cas d’exemple, permet establir quins passos es poden seguir en la “confecció” del pla de conservació d’una zona d’interès:

• Millorar el coneixement de la seva biodiversitat.
• Detectar els hàbitats i les espècies de major interès.
• Valorar-ne l’estat de conservació.
• Detectar llurs amenaces.
• Estructurar un pla de gestió, basat en la gestió integrada, que permeti la seva conservació.