Objectiu

Oferir la informació i seguiment necessaris per avaluar el risc d’invasió de les espècies exòtiques, i identificar així els esforços de prevenció i control més adients. Així mateix, permet tenir una visió global de l’estat de les invasions al país. 

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Catalunya. 

Recollida de dades a través d’una xarxa de grups de seguiment repartits per tot el territori. Entre les dades que recullen aquests observatoris trobem la distribució, la procedència, la via d’entrada i l’estat d’invasió de les espècies exòtiques que han arribat al nostre territori els darrers 10 anys, i la informació recopilada ha estat revisada pels principals experts del país en aquest tema. 

Resultats principals

Catalunya és una de les àrees d’Espanya i d’Europa amb més concentració d’espècies exòtiques. L’elevada antropització del paisatge, la gran densitat de població, els intercanvis constants de persones i de mercaderies i el clima mediterrani, faciliten l’arribada i l’establiment d’aquestes espècies. 

1. Tàxons totals: fins el 2021 s’han detectat 1678 tàxons (espècies i subespècies) exòtics a Catalunya. D’aquests, 1119 (el 66,69 %) són plantes, 177 (10,55 %) ocells, 180 (10,73  %) invertebrats terrestres i 80 (4,77 %) invertebrats aquàtics. La resta de grups són molt més minoritaris. La majoria d’aquests tàxons (1603 tàxons) són continentals, tant terrestres com aquàtics, mentre que els 75 restants són marins. 
2. Invasors i introduïts: del total de tàxons a EXOCAT, 198 (11,80 %) es consideren invasors, la importància dels quals varia molt dins de cada grup. El nombre de tàxons classificats com a establerts és de 509 (30,33 %) i 631 (37,61  %) són els tàxons no establerts. De la resta, 340 tàxons (el 20,26 %) se’n desconeix l’estatus actual. Per a la majoria d’aquests (307; 18,30 % del total) només sabem que han estat introduïts al territori, mentre que la resta corresponen a citacions dubtoses o espècies que probablement han desaparegut o s’han erradicat. 
3. Espècies natives: A part d’aquests 1678 tàxons exòtics cal sumar-hi 69 espècies translocades o natives accidentals, és a dir, espècies autòctones de la península Ibèrica que han estat introduïdes al conjunt de Catalunya o en zones d’aquesta on no eren nadiues. És el cas de molts peixos que han estat translocats entre conques fluvials per a la pesca esportiva, com el barb roig (Phoxinus bigerri), la truita (Salmo trutta), que ara es consideren invasors.
4. Espècies exòtiques: Si comparem els llistats d’EXOCAT del 2013 (primer informe) i del 2021, trobem 631 tàxons exòtics nous registrats, principalment plantes (510), invertebrats terrestres (43), invertebrats aquàtics (35) i ocells (28). La incorporació de nous tàxons a la base de dades es troba àmpliament relacionada amb la publicació d’articles i informes que acrediten les citacions de les espècies al territori, les quals poden reportar un nombre significatiu d’espècies o sub-espècies noves per a EXOCAT. 
5. Algunes espècies en expansió: Entre els tàxons considerats invasors, n’hi ha que tenen un gran potencial d’ocupar ràpidament diverses zones a Catalunya i expandeixen la seva àrea de distribució ràpidament. Aquesta ràpida progressió dels tàxons exòtics pel territori els posa en el centre d’atenció per al seu seguiment i control. Són la vespa asiàtica (Vespa velutina), el mosquit tigre (Aedes albopictus), el morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) o la papallona del boix (Cydalima perspectalis). També en destaquen els ocells com la cotorreta pitgrisa (Myopsitta monachus) o la cotorra de Kramer (Psittacula krameri). Són moltes les plantes considerades invasores que s’han expandit pel territori de manera remarcable els últims anys, però convé destacar l’expansió de diversos cactus o cactàcies.
6. Distribució a Catalunya: la distribució dels tàxons exòtics pel territori català és força irregular. En general es concentren a les principals regions metropolitanes i, especialment, als voltants de Barcelona incloent els espais naturals adjacents (delta del Llobregat, curs baix del riu Besòs, serres de Collserola i Marina, etc.). També destaquen les planes irrigades del litoral i prelitoral (Empordà i vall baixa, en zones com els Aiguamolls de l’Empordà o la desembocadura del riu Tordera). 

Conclusions

El control i erradicació de les espècies invasores són  de vegades difícils i costosoes, per això calen estratègies múltiples amb actuacions que dependran de l’estat d’invasió en el quale es troben les diverses espècies al nou territori. Aquestes estratègies són sovint integrades per accions com la prevenció de futures invasions, la detecció i resposta ràpides de les invasions incipients i el control de les invasions consolidades.  

A més, és important tenir present que no totes les espècies exòtiques que arriben al territori esdevindran invasores i, per aquest motiu, cal tenir una visió global de les espècies que arriben noves i fer-ne un seguiment periòdic.