L’increment de les concentracions de CO2 a l'atmosfera ha augmentat l’eficiència en l’ús de l’aigua però no ha millorat el creixement dels arbres
Un estudi sobre Ecologia funcional i Canvi Global publicat l'any 2011.
Objectiu
Determinar si l’increment de les concentracions de CO2 i el canvi climàtic augmenten l’eficiència intrínseca en l’ús de l’aigua (com es detecta pels canvis en Δ13C) en les últimes quatre dècades, i si augmenta veure si contribueix al creixement de l’arbre (mesurant els anells de creixement).
Avaluar si les respostes de la concentració de CO2 són dependents del bioma degut a les diferències en les condicions ambientals, incloent la disponibilitat de nutrients i aigua, i discutir com els resultats d’aquest estudi poden millorar el coneixement dels efectes de fertilització per CO2 i el canvi climàtic en diferents models de biosfera i clima.
Mètodes bàsics
Analitzar en 47 localitats que inclouen diferents biomes (boreals, mediterranis temperats humits, semi-àrids i tropicals), mesuraments de Δ13C i de creixement en els anells dels arbres.
Resultats principals
L’eficiència intrínseca en l’ús de l’aigua es dedueix de les anàlisis de Δ13C en arbres madurs en que augmenta un 20.5% en els últims 40 anys amb diferències no significatives entre biomes. Aquest increment en l’eficiència intrínseca en l’ús de l’aigua no es tradueix en un increment general del creixement de l’arbre, ja que la meitat de les localitats mostra tendència positiva i l’altra negativa, i no s’observen diferències significatives entre biomes.
Conclusions
Malgrat un augment en les concentracions atmosfèriques de CO2 de més de 50 ppm i un augment del 20.5% en l’eficiència intrínseca en l’ús de l’aigua durant els últims 40 anys, no s’observa el creixement esperat dels arbres, suggerint que altres factors han anul·lat els beneficis potencials de l’enriquiment de CO2 en molts indrets. Aquest factors poden ser el canvi climàtic (en particular la sequera), la limitació de nutrients i/o l’aclimatació fisiològica a llarg termini a l’augment del CO2.
La taxa de fixació del carboni en ecosistemes tropicals, àrids, mediterranis, temperats humits i boreal no pot incrementar amb l’increment de les concentracions de CO2 atmosfèric, com s’ha observat en els models i en experiments a curt termini amb concentracions de CO2 elevades. És a dir, no augmenta la capacitat embornal de CO2 tal com prediuen els models climàtics.