Objectiu

Comprovar les hipòtesis ecològiques que intenten explicar l’abundància d’espècies exòtiques en ambients en els quals no han tingut l’oportunitat d’adaptar-se: la superioritat competitiva de les espècies exòtiques versus les espècies natives i l’ús oportunista de les oportunitats ecològiques derivades de les activitats humanes.

Mètodes bàsics

Comprovació de les hipòtesis en les aus mitjançant les observacions de camp i en experiments realitzats al llarg d’un gradient d’urbanització a Nova Gales del Sud (Austràlia). 

Resultats principals

S’ha observat que 5 espècies exòtiques han assolit densitats comparables a les espècies natives més abundants. L’èxit d’aquestes aus exòtiques no està associat a una superioritat competitiva sobre les espècies natives, ja que les espècies invasores amb més èxit són les més petites i menys agressives que els principals competidors natius, i generalment estan excloses de les zones d’aliment creades artificialment, on la competència és més elevada.

Les espècies exòtiques s’han limitat als ambients urbans, on la diversitat i abundància d’espècies natives és menor. Les espècies natives que exploten aquests ambients més urbanitzats tendeixen a ser caçadores oportunistes, adaptacions que faciliten la supervivència en llocs on les pertorbacions antròpiques són freqüents  i la vegetació natural ha estat substituïda per estructures artificials.

Conclusions

Les espècies invasores tendeixen a ser caçadores oportunistes, igual que les espècies natives que es troben en ambients urbans. L’èxit de les invasores en aquests ambients es deu a la capacitat per explotar les oportunitats ecològiques que moltes espècies natives rarament utilitzen.