Objectiu

La caracterització de les comunitats de peixos litorals ha de ser una prioritat per a gestionar correctament aquest recurs, protegir-lo i detectar canvis dràstics en les poblacions d’algunes espècies. Durant les competicions de fotografia a pulmó lliure es realitzen centenars de fotografies que poden reflectir la riquesa específica i les variacions espacials i temporals de les comunitats íctiques, ja que en aquestes competicions es fomenta la competència entre els participants per aconseguir la màxima diversitat d’espècies possible.

L’objectiu d’aquest estudi és avaluar si les fotografies realitzades en aquests concursos es poden utilitzar com un recurs fiable per a determinar la riquesa específica dels sistemes litorals.

Mètodes bàsics

L’objectiu dels concursos de fotografia submarina en apnea és aconseguir el nombre màxim d’espècies fotografiades. Com que cada participant pot presentar una sola fotografia de cada espècie, el nombre de fotografies és equivalent al nombre d’espècies per participant .

Es van analitzar fotografies d’un total de 29 concursos, cada un d’ells amb una durada de 5 hores, celebrats entre els anys 2008 i 2015 en quatre localitats diferents de la costa catalana (Illes Medes , Palamós, Mataró i l’Ametlla) on hi van participar una mitjana de 17 participants. Una d’elles, les Illes Medes, és una reserva marina (MPA).

L’abundància relativa de cada espècie va ser estimada dividint el nombre de fotografies de cada espècie pel nombre total de participants. Degut a la dificultat de determinar totes les espècies a partir de fotografies, en alguns casos els taxons es van classificar només a nivell de gènere. Així mateix també es va calcular la riquesa específica i l’índex de diversitat de Margalef.

Es van usar diferents tècniques d’anàlisi multivariant (Clustering, MDS, etc.) per avaluar les similituds entre els diferents concursos i també entre les diferents localitats.

Resultats principals

Van ser analitzades un total de 16307 fotografies amb un nombre mitjà de 33 per participant.

Un total de 88 taxa de 26 famílies diferents van ser fotografiades. Les famílies més abundants van ser Espàrids, Làbrids, Blènnids i Gòbids.

A les Illes Medes es van identificar 7 espècies que no havien aparegut en inventaris previs. La riquesa específica i l’índex de diversitat de Margalef presenten diferències entre localitats que s’expliquen per la menor riquesa específica de les fotografies de Mataró degut a la poca presència de blènnids i de gòbids.

En el conjunt de concursos les espècies més abundants han estat Coris julis, Symphodus roissali, Symphodus tinca, Serranus. cabrilla, Diplodus vulgaris i Chromis chromis coincidint amb els resultats obtinguts en molts altres estudis anteriors. A cada localitat, però, l’espècie més abundant ha estat sempre una de diferent. A Mataró ho va ser Tripterygion delaissi, espècie afavorida per les plataformes planes de roca protegides pròpies d’aquesta localitat. Per contra, el fet que aquestes plataformes estiguin situades per sota dels sis metres de fondària impedeix la presència d’espècies d’aigües someres com ara moltes espècies de blènids. També destaca a Mataró la presència, relativament abundant, de 4 espècies d’escorpènids (S. maderensis, S. notata, S. porcus i S. scrofa), el que portaria a rebutjar la teoria d’exclusió per competència interespecífica entre aquestes 4 espècies. En sentit contrari, a les mostres de la MPA l’espècie S. scrofa sí que ha estat molt més abundant que les altres 3 espècies, coincidint per tant amb la teoria d’exclusió.

L’alta abundància d’espècies comercials a la MPA respecte les altres localitats evidencia l’efecte reserva marina. Per contra, en termes generals no es van trobar diferències pel que fa a la riquesa i la diversitat específica. Vuit espècies d’alt valor comercial i 2 espècies d’interès en pesca submarina van presentar valors significativament més alts d’abundància. En canvi no es va trobar diferències, en general, que confirmessin la teoria que les reserves marines són perjudicials per algunes espècies en augmentar la pressió de depredació. Totes aquestes diferències, però, no es poden atribuir únicament al factor reserva marina ja que es va observar un gradient de variabilitat latitudinal i la MPA, que es troba a l’extrem més septentrional d’aquest gradient, s’hi veu evidentment afectada.

L’anàlisi de les similituds entre les diferents competicions mostra una agrupació per localitats, independentment de l’any del concurs, amb la única excepció del concurs de les Illes Medes de l’any 2015 que es va agrupar amb els concursos de l’Ametlla de Mar. En aquest mateix anàlisi es va observar un gradient de nord a sud de les localitats d’Illes Medes, Palamós i l’Ametlla, així com una major dissimilaritat entre les mostres de Mataró.

Conclusions

Les dades obtingudes en aquest estudi mostren que les fotografies submarina fetes en concursos en apnea podrien ser una eina útil per a l’anàlisi de les comunitats de peixos i de la riquesa específica en el sistema litoral.

L’alt nombre d’espècies identificades en aquest estudi, 88, supera àmpliament els resultats obtinguts en qualsevol altre estudi publicat sobre comunitats litorals de la Mediterrània.

En termes generals, en base a les espècies de peixos fotografiats tal i com s’espera els concursos s’agrupen en localitats, per les diferències de latitud, rang de fondària i habitats. El nombre total d’espècies identificades és molt més elevat que en d’altres estudis on s’havia utilitzat tant mostreig amb apnea com amb immersió autònoma, el que demostra l’efectivitat d’aquest sistema. A més, el fet que els programes de monitoratge habituals es limitin només a algunes espècies comercials provoca la manca de dades de l’estat actual de moltes espècies. De les espècies identificades només dues apareixen a la llista d’espècies amenaçades, una espècie en perill (Epinephelus marginatus) i una de vulnerable (Labrus viridis). Les espècies críptiques, en canvi, estan més ben representades del que és habitual en altres tipus de mostreig.

El tipus d’informació usada en aquest estudi subestima les espècies més freqüents, ja que els participants només poden fer una fotografia a cada espècie. Malgrat això, els resultats demostren la seva potencialitat per identificar espècies, milloren els mètodes tradicionals a l’hora d’avaluar les riqueses específiques i l’anàlisi de la composició de les comunitats piscívores litorals i són una bona eina per a fer inventaris d’espècies. Per tant, l’estudi de les comunitats piscívores litorals a partir de fotografies de concursos fotogràfics en apnea pot ser un bon sistema, no destructiu i de baix cost, per complementar el monitoratge científic.