Objectiu

Als Pirineus, s’ha estudiat la sensibilitat climàtica del límit superior del bosc principalment en el creixement dels arbres, la dinàmica de reclutament de plàntules i l’expansió forestal, però encara desconeixem força el paper dels processos reproductius del pi negre, com són la producció de llavors, la seva dispersió i l'èxit de germinació, en l’expansió del bosc. En aquest treball, analitzem fins a quin punt aquests processos reproductius poden restringir l'ascens del bosc previst als Pirineus en el context del canvi global.

Mètodes bàsics

Area d'estudi: Pirineus Centrals catalans.

Vam realitzar el nostre estudi en cinc localitats dels Pirineus Centrals catalans, concretament de l’Alta Ribagorça i del Pallars Sobirà. A cada localitat vam establir quatre parcel·les al llarg del gradient d’altitud: al bosc subalpí dens de pi negre (Pinus uncinata), al límit superior d’aquest bosc, a la zona d’arbres dispersos just per sobre del límit del bosc, i a la zona d’arbrets mal crescuts i de port arbustiu (o krummholz).

A cada parcel·la vam recollir pinyes de cinc arbres, vam mesurar-ne la longitud i vam comptar i pesar tots els pinyons que contenien. Aquests pinyons els vam utilitzar en un experiment de germinació en cambra de condicions controlades per determinar les diferències potencials en l’èxit de germinació de les llavors segons l’altitud i la localitat d’origen dels arbres dels quals procedien.

Addicionalment, en tres de les localitats d’estudi vam instal·lar trampes de llavors en quatre parcel·les al llarg de la transició que va del bosc de pi negre als parts alpins (bosc subalpí dens, bosc subalpí fragmentat, zona krummholz i prat alpí) per estimar la dispersió de les llavors durant tres anys consecutius.

Resultats principals

Vam trobar que l’altitud no limita la viabilitat de les llavors del pi negre, ja que ni el pes ni l’èxit de germinació diferien significativament entre les altituds d’origen de les llavors. És a dir, la qualitat dels pinyons no difereix entre les diferents altituds mostrejades. Tot i això, la producció de llavors (el nombre de pinyons per pinya) sí que disminueix significativament amb l’altitud. Pel que fa a la dispersió o pluja de pinyons que arriben al terra, hi ha fortes diferències entre altituds, de manera que la densitat de pinyons caiguts decreix dràsticament des del bosc dens fins als prats alpins. De fet, durant els anys d’estudi no va arribar cap pinyó a cap de les trampes dels prats alpins, tot i que aquestes eren relativament properes als arbres que conformen el límit del bosc.

Conclusions

Aquest estudi és una evidència que la producció i la dispersió de llavors restringeixen els ritmes d'expansió del bosc de pi negre cap als prats alpins. Ajuda a entendre per què, malgrat l’escalfament climàtic i el descens en l’ús agroforestal (pastura i explotació forestal) de les últimes dècades, al límit forestal dels Pirineus s’ha produït més freqüentment una densificació forestal a la zona superior del bosc que no pas un avanç net del bosc en altitud.