Objectiu

Investigar si hi ha diferències en la sex ratio (proporció de mascles respecte a femelles en una ventrada) de les dues poblacions salvatges de liró gris (Glis glis) més meridionals de la península Ibèrica.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: PN-RB Montseny i Parc del Montnegre i el Corredor. La península Ibèrica esdevé un límit sud occidental de la distribució europea de l’espècie, en concret de les poblacions catalanes que es troben al massís del Montseny i, sobretot, al Montnegre. En aquest escenari, la població del Montnegre disposa d’un hàbitat més reduït i fragmentat (envoltat de bosc mediterrani) i, a més a més, pateix un cert aïllament geogràfic a causa de les dificultats naturals de connexió amb la població més pròxima (la situada al Montseny).

La zona de mostreig del Montseny:

• Consta de 5 ha de roureda mixta (Quercus petraea, Fagus sylvatica, Corylus avellana i Acer opalus) amb espècies acompanyants com Quercus ilex i Ilex aquifolium i envoltada per fageda monoespecífica. Es troba al centre de la reserva de la Biosfera del Montseny a 1078-1143 m.s.n.m, amb una temperatura i precipitació mitjanes de 9.5 °C i 975 mm anuals.

La zona mostrejada del Montnegre:

• Bosc caducifoli mixt de 5 hectàrees (Quecus canariensis, Q. petraea, C. avellana, Castanea sativa i Prunus avium) amb Q. ilex i I. aquifolium i envoltat de bosc mediterrani. Està situada a la carena del massís del Montnegre a 700-764 m.s.n.m, amb una  precipitació mitjana de 840 mm anuals.

L’eina de mostreig són les caixes niu específiques per a petits mamífers arborícoles (30x15x15 cm amb un forat de 5,8 cm de diàmetre) que es lliguen a una alçada de 3 metres d’alt els arbres. Aquestes estructures són ocupades amb facilitat pel liró gris durant el seu període actiu i les utilitza principalment per criar.

Les dades s’han recollit des del 2007 al 2015. Del 2007 al 2011 es van utilitzar com estacions de mostreig els transsectes fixes de 150 metres de longitud amb 6 caixes disposades cada 30 metres. Durant el 2012 al 2015 les estacions de mostreig eren parcel·les fixes d’una hectàrea aproximadament, amb 20 caixes niu en forma de malla 5x4 i a una distància de 30 metres entre caixes.

Les caixes es revisen durant el dia, quan els lirons estan més inactius i es troben dins les caixes. Es realitzen revisions periòdiques (un o dos cops l’any durant el 2007-2011 o cada 15 dies del 2012-2015) i un sistema de captura-marcatge-recaptura dels animals per recollir dades biomètriques dels individus i també de la composició dels nius de cria.

Resultats principals

Nombre mitjà de cries per niu: En total es varen utilitzar 74 nius de cria  i es van estudiar 404 cries i 60 progenitores de liró gris. Al Montseny (48 nius) es van estudiar 250 cries i 38 progenitores, amb una mitjana de cries (± SD) de 5,21 ± 1,62. Al Montnegre (26 nius) es van estudiar 154 cries i 22 progenitores), amb una mitjana de cries de 5,92 ± 1,65.

Sex ratio de les cries: Al Montseny, la proporció de sexes en les cries (proporció de mascles en una ventrada) va ser de 0,52 i no difereix significativament de 0,50 (95% CI = 0.46-0.58). Al contrari, al Montnegre aquesta proporció va ser de 0,61, significativament diferent del 0,50 (95% CI = 0,55-0.67), mostrant un biaix de la proporció de sexes cap a mascles.

Nombre de juvenils: Més de la meitat dels juvenils marcats no van ser recapturats (ja sigui per dispersió o mort) després de la seva primera hibernació (Montseny: el 91% dels mascles i el 87% de les femelles; Montnegre: 72% dels mascles i 54% de les femelles).

Sex ratio dels adults: El nombre de captures al Montseny va ser més gran malgrat el mateix esforç de mostreig que al Montnegre (nombre de femelles madures ± SE: 15,75 ± 10,96 al Montseny; 4,75 ± 0,96 al Montnegre). Al Montseny la proporció de sexe dels individus madurs es va trobar equilibrada (test aparellat de Wilcoxon: V = 0, P = 0,18, N = 112). Sorprenentment, la proporció esbiaixada de mascles que es va trobar en les cries al Montnegre ja no persistia als individus madurs, en els quals es va trobar una relació sexual equilibrada (test aparellat de Wilcoxon: V = 3, P = 0,58, N = 34).

Conclusions

A diferència del Montseny, a la població del Montnegre s’ha observat un biaix significatiu de la sex ratio de les cries cap a mascles. Sembla que un hàbitat i condicions més desfavorables, una mida poblacional petita i l’aïllament geogràfic podria condicionar aquest fet, afavorint un biaix de la sex ratio cap a mascles. Una de les raons que podria explicar-ho seria per afavorir la dispersió, ja que els mascles són els més dispersants.

No s’ha observat cap desequilibri en la proporció de sexes dels individus adults en cap dels dos espais naturals. 

Estudis com aquest permeten conèixer més a fons les dinàmiques de la fauna que viu en boscos afectats pel canvi global i són una eina molt important per establir polítiques de conservació efectives. En aquests cas, mesures per conservar els boscos de fulla caduca que serveixen de refugi a aquests petits animals.