Objectiu

Demostrar que la composició de 18O de l’hemolimfa dels insectes serveix de mesura per determinar la quantitat i la dinàmica de l’intercanvi de gasos respiratoris i les aportacions d’humitat atmosfèrica. 

Mètodes bàsics

S’ha utilitzat la panerola americana (Periplaneta americana) en condicions experimentals per observar la composició de 18O de l’hemolimfa en diferents condicions d’humitat.

Resultats principals

S’observa un enriquiment en la composició de 18O de l’hemolimfa de les paneroles, en condicions de baixa humitat, a causa de l’evaporació. Mentre que en condicions d’humitat elevada, per difusió del vapor d’aigua atmosfèric a l’hemolimfa, s’ha esgotat el 18O. Utilitzant mostres de paneroles procedents d’hàbitats naturals, s’ha observat que el 18O es transfereix a la matèria orgànica de l'exosquelet de l’insecte. També s’ha observat una elevada correlació entre la humitat elevada i el vapor d’aigua en la quitina de l'exosquelet de la panerola.    

Conclusions

La cutícula dels insectes mostra les condicions atmosfèriques mitjanes que envolta els animals abans de la muda. Així doncs, ajuda a definir les toleràncies climàtiques de les espècies i les seves preferències d’hàbitat, i serveix com a mesura per a quantificar l’equilibri en les comunitats forestals tropicals.