Objectiu

Avaluar els mecanismes de la vegetació per fer front a l'increment de les anomalies climàtiques extremes als boscos i matollars espanyols, i proposar les pràctiques de gestió que afavoreixen la resiliència dels ecosistemes.

Mètodes bàsics

Aquest és un estudi d'evaluació realitzat amb dades de boscos i matollars de tota Espanya que forma part de l'informe de 2015 del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente.

Resultats principals

Durant els últims anys hi ha hagut diferents episodis de decaïment forestal a Espanya vinculats a pertorbacions climàtiques extremes. Aquests episodis es caracteritzen per una pèrdua massiva de les fulles dels arbres que pot anar acompanyada de la mort d'una porció dels arbres i matolls del bosc. Tot i que hi ha espècies mediterrànies amb molta resiliència, els episodis repetits de sequera extrema fan minvar llur capacitat de recuperar-se després d'aquestes pertorbacions durant anys. Per tant, la vulnerabilitat de la vegetació davant dels fenòmens climàtics augmenta. Davant d'aquest risc, els mecanismes de la vegetació que ajuden a resistir durant més temps els fenòmens climàtics extrems són aquells que minimitzen la mortalitat, afavoreixen el creixement dels supervivents i/o incrementen la seva capacitat de regeneració.

Recomanem les següents accions per afavorir els mecanismes estabilitzadors de la vegetació contra els episodis extrems:

• Promoure les espècies o varietats menys vulnerables a la sequera
• Potenciar una diversitat d'espècies amb redundància funcional davant de diferents condicions climàtiques
• Adequar l'estructura dels boscos per disminuir la competència pels recursos hídrics
• Afavorir la coexistència de diferents generacions d'arbres i de diferents graus de maduresa dels boscos
• Potenciar la regeneració i l'establiment de nous individus
• Promoure pràctiques per conservar els sòls per augmentar la disponibilitat hídrica
• Suplir aigua directament a les àrees més vulnerables i d'especial valor ecològic

Conclusions

Totes aquelles pràctiques de gestió forestal que potencien els mecanismes naturals de la vegetació per estabilitzar-se en els ecosistemes afavoreixen la capacitat dels boscos i matollars per recuperar-se de les pertorbacions climàtiques extremes. Tanmateix, aquesta resiliència dels ecosistemes no és ilimitada i actualment hi ha una tendència a l'augment de la sequera i de la freqüència d'episodis extrems que pot superar el límit de tolerància de les espècies i conduir a canvis bruscos en els ecosistemes.