Objectiu

Analitzar l’estat de Catalunya en matèria de canvi climàtic a través d’un document que reculli la informació d’avantguarda en el tema i les recomanacions dels experts per a pal·liar els efectes adversos que comporta.

Mètodes bàsics

L’informe consta de 24 capítols agrupats en 4 grans temàtiques:

• Bases científiques del canvi climàtic.
• Sistemes naturals: impactes, vulnerabilitat i adaptació.
• Sistemes humans: impactes, vulnerabilitat, adaptació i mitigació.
• Governança i gestió del canvi climàtic.

En cada un dels capítols es recullen unes conclusions generals i unes recomanacions per als gestor que necessitin aplicar aquest coneixement. 

Resultats principals

La presència de boscos és fonamental per controlar les emissions de carboni a l’atmosfera

Segons dades del TICCC, els boscos són el sistema terrestre que emmagatzema més quantitat de carboni per hectàrea a Catalunya. El conserven sobretot a les estructures de la vegetació, com són els troncs, arrels i fulles. Als boscos els segueixen els prats, les pastures i els conreus, que majoritàriament retenen carboni al sòl.

Els investigadors recalquen que és clau conservar aquests ecosistemes que funcionen com a reservori, perquè el carboni és el principal contribuent a l’escalfament global, i la desforestació faria que encara s’emetés més aquest gas i s’empitjoressin les conseqüències.

L’aigua de les conques litorals es reduirà gairebé una quarta part

Els recursos hidrològics són un dels components més importants en la sostenibilitat territorial, ja que l’aigua és necessària tant per al manteniment dels ecosistemes com per a les necessitats humanes.

Els estudis dels darrers anys indiquen que els canvis en els processos hidrològics no només són resultat de les variacions del clima, sinó també de l’activitat humana. Al TICCC ha quedat palès un pronòstic preocupant: l’aigua es reduirà una mitjana del 10% a les conques pirinenques i fins a un 22% a les conques litorals abans de quaranta anys.

L’estació freda cada cop és més curta

Hi ha evidències suficients per sentenciar que a Catalunya l’inici de la primavera s’ha avançat i l’arribada de l’hivern s’ha endarrerit. El període en què les plantes creixen, treuen flor o formen fruit s’ha anat allargant uns tres o quatre dies de mitjana cada decenni en els darrers cinquanta anys. Això pot alterar totes les interaccions de la planta amb el seu entorn, i en especial amb els seus pol·linitzadors.

Catalunya avança cap a un escenari semi-desèrtic

Pel que fa als sòls, segons l’informe, Catalunya tendeix a l’aridesa i, en conseqüència, a l’erosió dels sòls. Quan un sòl s’erosiona perd la seva capacitat de retenció d’aigua, així que s’afavoriran les inundacions, es perdrà humitat als boscos i es perdrà capacitat per regular els cabals fluvials. A més, aquesta aridesa progressiva també farà que es requereixi més aigua per al reg en àrees de regadiu.

Els sistemes muntanyosos, un dels elements més afectats

El document destaca que les muntanyes són ecosistemes doblement afectats pel canvi climàtic. D’una banda, s’exposen als fenòmens externs, com són les esllavissades i riuades; i de l’altra, a les afectacions en processos biofísics, com ara l’increment de la temperatura estiuenca. Per aquest motiu, els investigadors alerten que es tracta d’un sistema altament vulnerable.

Un cop publicat el Tercer Informe sobre Canvi Climàtic a Catalunya, sis anys després de l’anterior, es deixa a l’abast de qualsevol persona que pugui tenir un paper en la gestió del medi natural la informació actualitzada que tenim disponible per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic i adaptar-nos als seus efectes.

Conclusions

El canvi climàtic augura un clima més sec i càlid per a Catalunya, sobretot a les muntanyes.