Objectiu

Valorar la resistència al cop de calor i sequera dels clons de garnatxa blanca i tinta i relacionar-la a les característiques de les cutícules.

Mètodes bàsics

En condicions controlades de laboratori es va desenvolupar un procés de dessecació dels grans en condicions controlades a tres humitats relatives diferents 33, 75 i 100% i la valoració de la seva taxa respiratòria a 15, 25 i 35ºC. Paral·lelament, s'ha analitzat la composició química de les cutícules.

El projecte s'emmarca en el projecte GLOBALVITI (http://globalviti.com/) i el Programa Severo Ochoa per a Centres d'Excel·lència (MINECO, 2016-2019, SEV-2015-0533.

Resultats principals

Els raïms de les varietats blanques presenten unes taxes de pèrdua d'aigua cuticular un 25% inferior que les negres. El clon GN18 presenta valors estadísticament iguals que les varietats blanques (GT1 i GT2) en les tres condicions ambientals experimentals (33, 75 i 100% d'humitat relativa) i estadísticament inferior que les negres GN10 i GN7.

Aquests resultats són coherents amb la composició de les ceres cuticulars de el gra. Les ceres alifàtiques, conegudes per la seva influència en la transpiració, i en particular les fraccions d'hidrocarburs i aldehids, presenten proporcions més elevades en els clons GN18, GT1 i GT2 caracteritzats per menors taxes de transpiració

Les taxes respiratòries mostren com els clons negres GN18 i la GN7 mostren valors sempre inferiors al clon negre GN10 i els blancs, la qual cosa ha de reduir la tendència a incrementar el pH i el nivell d'alcohol en els raïms, sotmeses a altes temperatures.

Conclusions

Es valora l'important paper de la cutícula en la resistència a la sequera i als cops de calor, que és important en el procés de pansificació del raïm.

Aquest treball encara en marxa pot obrir una interessant línia de millora genètica de material vegetal de vinya (varietats/clons) en base al coneixement ecofisiològic d'ell mateix i centrada en l'ecosistema mediterrani.