Objectiu

L'objectiu d'aquest estudi és avaluar com el clima i les alteracions ambientals afecten les característiques i funcionalitat dels boscos tropicals al llarg dels darrers deu mil anys.

Mètodes bàsics

Zona d'estudi: Amazònia i Andes

L'estudi es va realitzar en vuit paisatges forestals de terres baixes i altes de Sud-Amèrica on, a partir de pol·len fòssil preservat a registres sedimentaris, es van a analitzar característiques funcionals de plantes com l'altura dels arbres adults, l'àrea foliar, la massa de les llavors i la densitat de la fusta. L'estudi també va tenir en compte les variables climàtiques, incloent-hi  la temperatura, la precipitació o la freqüència de l’Oscil·lació Climàtica El Niño, i les alteracions, com els incendis forestals.

Resultats principals

La investigació revela que el clima i les alteracions ambientals són els principals factors que afecten els ecosistemes tropicals. Quan hi ha més aigua, a causa de la pluja abundant i menys esdeveniments d'El Niño, les plantes tendeixen a tenir fulles grans i fusta tova. D’altra banda, els boscos de terres baixes, el clima més càlid fa que les plantes siguin més baixes a causa de la manca d'aigua. No obstant això, als boscos de terres altes, el clima càlid afavoreix la migració de plantes més altes cap a zones més elevades.

Algunes alteracions, com els incendis forestals, augmenten la presència de plantes adaptades a aquestes situacions. Aquestes plantes tenen llavors petites que els permeten colonitzar ràpidament les àrees danyades, fulles grans per captar més llum i fusta tova per créixer ràpidament en alçada. Tot i que els incendis forestals tenen un impacte limitat als boscos de terres baixes, a les altes promouen la presència de plantes adaptades a l'estrès, que són altes, creixen ràpidament i tenen llavors petites que es dispersen ràpidament en àrees cremades.

Els estudis realitzats en diferents localitzacions han mostrat resultats similars, excepte pels efectes locals de la freqüència d'El Niño i l'activitat dels incendis. Això es deu al fet que els patrons d'El Niño en una regió no prediuen necessàriament el que succeeix en àrees específiques, i la quantitat de carbó vegetal (la eina fòssil per a inferir incendis ocorreguts al passat), no sempre indica la gravetat dels incendis. 

Conclusions

Aquest és el primer estudi que examina els efectes del canvi ambiental al llarg de milers d'anys en les característiques funcionals dels boscos amazònics i andins. Tot i que no és possible predir canvis concrets en la composició dels arbres només estudiant el pol·len, és probable que, amb l'augment futur de les temperatures, augmentin les espècies d'arbres amb fusta tova i fulles grans, i també que s'incrementi l'alçada dels boscos a les zones altes. En aquest context, és probable que disminueixi l'alçada dels boscos a les terres baixes. 

Aquests canvis en les característiques dels arbres impliquen, al seu torn, un canvi en la diversitat i el funcionament de l'ecosistema, el que pot afectar la capacitat dels boscos per emmagatzemar i absorbir carboni.