Objectiu

Les relacions entre els ecosistemes aquàtics i els humans són complexes. És àmpliament conegut que aquests escosistemes proporcionen a la societat una vasta gamma de serveis que contribueixen al benestar humà però també que es degraden més ràpidament que altres tipus d’ecosistemes.

L’objectiu d’aquest estudi és 1) avaluar la percepció que tenen els visitants i els residents, que viuen a l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i del Parc Natural de l’Alt Pirineu, en relació amb els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya; 2) identificar-ne el grau de coneixement i de valoració dels quatre ecosistemes aquàtics analitzats: estanys, rius i rierols, molleres i fonts carbonatades.

Mètodes bàsics

Es va elaborar una enquesta que té com a eix central la percepció que visitants i població resident tenen dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya. La primera part de l’enquesta estava enfocada a valorar el grau de coneixement dels entrevistats i la seva opinió sobre les accions de conservació amb respostes escalades entre 1 i 5. La segona part permetia aprofundir en aspectes relacionats amb la problemàtica específica de la proliferació de peixos als estanys d’alta muntanya.

Les enquestes, 519 en total, es van fer l’estiu de 2016 i la Setmana Santa de 2017 a diversos punts dels parcs a 408 visitants i als pobles, a 111 residents. Les respostes es van poder processar posteriorment amb programes d’anàlisi estadística per, essencialment, calcular: 1) el perfil sociodemogràfic dels enquestats i les diferents respostes numèriques de les preguntes incloses a l’enquesta; 2) les valoracions subjectives de diferents aspectes inclosos a l’enquesta; i 3) les correlacions entre el perfil sociodemogràfic dels enquestats i les valoracions subjectives de diferents aspectes inclosos a l’enquesta.

Resultats principals

Els resultats de l’enquesta van mostrar l’elevat valor que donen, tant visitants com residents, als ecosistemes aquàtics d’alta muntanya. En concret els espais d’aigua, juntament amb el paisatge d’alta muntanya, van ser l’element o característica del parc més ben valorat, per sobre dels boscos i prats, la fauna salvatge, el patrimoni cultural o altres elements.

L’enquesta va preguntar sobre el grau de coneixement subjectiu que tenen dels diferents tipus d’ecosistemes aquàtics d’alta muntanya. Es va demanar que en fessin una valoració des del punt de vista ecològic, paisatgístic i de lleure i, finalment, es va demanar una valoració de les actuacions del projecte LIFE+ LimnoPirineus. Els resultats mostren diferents graus de coneixement segons el tipus d’ecosistema aquàtic analitzat, essent els estanys, en primer terme, i els rius i rierols, en segon terme, els més coneguts, sensiblement per sobre de les fonts carbonatades i de les molleres. Els residents van mostrar en els quatre tipus d’ecosistema un nivell més alt de coneixement respecte dels visitants, tant al parc nacional com al parc natural. Pel que fa a les valoracions en tots els casos van ser pròximes al 5. Pel que fa a la valoració de les actuacions de conservació els visitants van tendir a valorar-les més positivament (4,8) que els residents (4,4). L’única diferència significativa entre grups va ser que els residents de més edat van valorar-les menys positivament.

La segona part de l’enquesta preguntava sobre el coneixement dels diferents tipus d’espècies animals que els enquestats creien que es poden trobar als estanys d’alta muntanya. Nou de cada deu enquestats van mencionar els peixos, amb menys freqüència insectes i granotes, i a molta distància, el tritó i crustacis.

Davant de dues fotos d’un estany una amb aigües més tèrboles (major grau d’eutròfia) que l’altre, la majoria associaven la transparència amb una major qualitat de l’aigua, una major diversitat i amb la presència de peixos. Cal dir que la darrera percepció és la que s’allunya més de la realitat, atès que és precisament la imatge de l’estany més transparent la que no té peixos. Finalment, sobre les espècies invasores, i concretament sobre el barb roig, mentre que la immensa majoria de visitants la desconeixien la meitat de residents en sabien alguna cosa.

Conclusions

• Hi ha una percepció bastant àmplia entre visitants i residents de la important biodiversitat dels estanys d’alta muntanya, tot i que es desconeix, en bona mesura, la problemàtica de les espècies invasores, particularment dels peixos.
• Es posa de manifest que cal documentar i divulgar les característiques, els valors, l’estat i les problemàtiques dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya.
• L’estudi ha contribuït a aportar coneixement des de la perspectiva més social d’una temàtica essencialment ecològica, en línia amb les veus de la comunitat científica que advoquen per la necessitat creixent d’incorporar les ciències socials en l’anàlisi i la gestió dels ecosistemes en general.