Objectiu

Estudiar els patrons d'adaptació en pi blanc (Pinus halepensis Mill.) mitjançant l'ús d'imatges multiespectrals i tèrmiques obtingudes amb un dron.

Mètodes bàsics

L’any 1994 s’instal·la un assaig genètic de pi blanc a Sogorb (Castelló) amb plançons procedents de 56 poblacions de tota la Mediterrània. Durant els anys 2016 i 2017 es realitzen tres vols (estiu, tardor i primavera) amb un dron tele-guiat equipat amb diverses càmeres. Els arbres adults es fotografien en les freqüències de llum visible, infraroja i tèrmica, i les imatges obtingudes s’analitzen per adquirir informació sobre l’àrea foliar, el contingut en pigments fotosintètics i la temperatura de la coberta. També es mesuren l'altura i diàmetre dels arbres.

Resultats principals

Les imatges revelen diferències anatòmiques, fisiològiques i fenològiques importants entre les poblacions de pi blanc que reflecteixen patrons adaptatius força contrastats. Les poblacions que mostren una major superfície foliar i un major ús de l'aigua a l'estiu (corresponent a una temperatura més baixa de la capçada) també mostren un creixement més ràpid. Aquests pins són els originaris de la part central-oriental de la Mediterrània (Itàlia i, sobretot, Grècia), on les condicions ambientals són més favorables (temperatures suaus i elevades precipitacions durant la primavera-hivern). Al contrari, moltes poblacions del centre i sud-est peninsular i de Tunísia mostren una superfície foliar menor i un ús de l'aigua reduït, adaptacions típiques a climes amb estius molt secs. Aquests comportament es trasllada a creixements sensiblement menors.

Conclusions

S’ha comprovat el potencial dels drons i les imatges aèries d’alta resolució per estudiar la variabilitat dels pins pel que fa a les característiques anatòmiques i funcionals. Aquesta caracterització resulta difícil i costosa de dur a terme amb l'ús de les tècniques tradicionals emprades en fisiologia vegetal. L’estudi és rellevant perquè el pi blanc és de gran importància ecològica als nostres ecosistemes i conèixer aquestes adaptacions ens permet predir millor el futur de les poblacions d’espècies forestals mediterrànies, així com d’altres biomes terrestres, en el context del canvi global.