Objectiu

S’investiga com la dispersió de llavors i els patrons espacials de reclutament natural estan vinculats a les estratègies utilitzades pels granívors per protegir les llavors emmagatzemades dels robatoris. Es presenta un model teòric que mostra que aquestes estratègies poden transmetre beneficis tant a les llavors emmagatzemades com a les plantes.

Mètodes bàsics

Estudi de les relacions entre la producció de llavors, la predació de llavors emmagatzemades, i el reclutament de les plantes en un paisatge tipus sabana de roures dispersos.

Resultats principals

La dispersió dels glans per rosegadors es concentren sota les capçades dels roures, on el robatori de glans emmagatzemades incrementa un 77% comparant-ho amb la del paisatge obert dels voltants. Els glans que són emmagatzemats selectivament en les àrees obertes són robats menys que les llavors emmagatzemades sota la capçada dels arbres, les quals poques són les que sobreviuen a la depredació per granívors. Alguns glans emmagatzemats al voltant d’àrees obertes no són robats ni recuperats, i després són reclutats amb èxit. El reclutament de les noves plàntules és major fora de les capçades que sota, suggerint que l’estratègia d’emmagatzematge dels rosegadors té implicacions directes en la dispersió dels roures.

Conclusions

Les estratègies de protecció i emmagatzematge redueixen significativament els furts i milloren les taxes de recuperació de llavors. Aquestes estratègies poden proporcionar beneficis nets a la planta en termes de dispersió directa efectiva.