Objectiu

L'objectiu principal del treball és estudiar els efectes de la caiguda de fragments volcànics en dos llacs tropicals d'Equador a partir de l'anàlisi de sediments lacustres dels últims 2000 anys. La hipòtesi principal de la qual es parteix és que el bosc tropical actua com una barrera protectora per evitar la caiguda de grans quantitats de cendra als sistemes aquàtics.

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: Andes tropicals a l'Equador.

La informació sobre el passat volcànic i ecosistèmic es va obtenir examinant material extret de dipòsits sedimentaris en dos ambients diferents: un pastura alpí obert (pàram andí), i un bosc de muntanya.

En concret, l'anàlisi de l'impacte ecològic de la caiguda de materials volcànics (tefra) en aquesta zona de l'Equador es va fer a partir de les dades extretes d'una varietat de proxies de comunitats terrestres i aquàtiques (pol·len, fauna aquàtica microinvertebrada, i plantes aquàtiques i terrestres).

Aquestes mostres, acumulades durant els darrers 2000 anys i recuperades dels llacs Baños i Pindo, es van utilitzar posteriorment per a:

• Definir els paràmetres de les interaccions als sistemes que s'enfronten a un factor d'estrès extern (erupció volcànica).
• Identificar les cascades entre les comunitats terrestres i aquàtiques.
• Avaluar l'ús de les dades ecològiques a llarg termini a les iniciatives de gestió, restauració i conservació a través de solucions basades en la naturalesa i la millora dels serveis dels ecosistemes

Resultats principals

Les anàlisis paleoecològiques d'aquesta publicació mostren respostes diferents als esdeveniments volcànics segons el tipus de sistema terrestre. Aquesta diferència s'aprecia especialment a l'impacte sobre les comunitats aquàtiques.

D'una banda, els sistemes terrestres oberts (pastura andí) mostren un lleu augment d'herbes i una recuperació ràpida després de la caiguda de cendra volcàniques. No va passar el mateix al llac d'aquesta zona, on es va produir un important canvi en l'ecosistema aquàtic que no s'ha revertit després de 1500 anys des d'esdeveniment geològic.

En els sistemes terrestres tancats (bosc de muntanya), però, no es van detectar canvis importants a la fauna aquàtica relacionats amb la caiguda de tefra. Aquest resultat suggereix que el bosc va servir com a barrera protectora, impedint que caigués una excessiva quantitat de cendra a l'aigua. A més, va impedir despreniments de dipòsits de tefra en millorar l'estabilitat del terra i disminuir la potencial erosió.

L'equip investigador de la publicació subratlla també que la gran diversitat del bosc de muntanya hauria tingut un paper important en la ràpida recuperació observada a la comunitat terrestre després de l'esdeveniment volcànic en comparació amb altres registres sudamericans.

Conclusions

Aquest estudi mostra el paper important que tenen els boscos en la protecció de l'ecosistema per mantenir la resiliència ecològica i la qualitat de l'aigua davant d'alteracions naturals. En aquest sentit, es posa èmfasi en les conseqüències addicionals negatives que causaria la desforestació que s'està produint actualment als tròpics, en gran mesura impulsada per l'activitat humana.

Finalment, les dades analitzades en aquesta publicació també servirien per desenvolupar noves iniciatives de restauració, que haurien de basar-se en registres històrics i en la comprensió de les respostes als impactes de les espècies autòctones.