Objectiu

Avaluar, per primer cop, l'impacte que té el nitrogen reactiu que prové de la polució de l'aire sobre els ecosistemes espanyols, així com els riscos els seus efectes sobre la biodiversitat i funcionament dels hàbitats amenaçats.

Comprovar la idoneïtat dels models de qualitat de l'aire com a mètoda d'estimació del nitrogen atmosfèric dipositat al terra que reben els ecosistemes.

Mètodes bàsics

Els models de qualitat de l'aire EMEP i CHIMERE són les eines que emprem per identificar les àrees que més probablement estan patint els efectes de la deposició del nitrogen atmosfèric. 

Concretament, hem estimat la deposició "humida" de nitrogen a través de les precipitacions, en la forma de ions NO3- (nitrats) i NH4+ (amoni) pel període 2005 - 2008. A continuació,  l'hem comparat amb les mesures reals disponibles a diferents xarxes de monitoreig de Espanya.

Finalment, hem estimat l'excés de nitrogen total dipositat en els ecosistemes dins la Xarxa Natura 2000.

Resultats principals

Els models de qualitat de l'aire han donat millors resultats en l'estimació del nitrogen oxidat (els nitrats) que en el del nitrogen reduït (l'amoni), especialment en el cas del model CHIMERE. Tots dos models han estimat una major deposició humida del nitrogen atmosfèric al nord i nordest d'Espanya. En canvi, les quantitats disminueixen gradualment cap al sud i sudoest. 

El règim de precipitacions influeix directament en la quantitat de nitrogen dipositat de forma "humida", és a dir canalitzat a través de les precipitacions, i és important tenir això en compte en les estratègies de control del nitrogen total dipositat.

Els prats són els hàbitats més amenaçats per la deposició del nitrogen atmosfèric, especialment en les zones alpines del nord d'Espanya i Catalunya, cosa que indica un risc en la conservació de la biodiversitat.

Conclusions

La conca mediterrània és un punt calent de biodiversitat però també un focus d'alts nivells de deposició del nitrogen atmosfèric provinent de la polució de l'aire. Els models emprats en aquest estudi demostren ser d'utilitat per identificar zones que reben un excés d'aquest contaminant. En el marc de la Xarxa Natura 2000 a Espanya, els prats d'alta muntanya es mostren com els més vulnerables, i altres hàbitats poden estar amenaçats, especialment els ecosistemes de muntanya. Aquests resultats mostren la necessitat de fer més xarxes de monitoreig de la deposició de nitrogen atmosfèric.