Objectiu

Estudiar els impactes del temporal Gloria (19-23 de gener de 2020) al llarg de la costa catalana. Analitzar els canvis en l’estat morfodinàmic i urbanístic de la costa catalana previ a la llevantada per veure els impactes més notables.

Finalment plantejar unes “lliçons apreses” o propostes de gestió dels sistemes platja-duna que permetin transitar d’una costa molt artificialitzada com és l’actual, a un litoral menys vulnerable i més resilient.

Mètodes bàsics

Es va recopilar informació sobre la intensitat del temporal (amplada i durada de les onades), l’artificialitat de la costa i l’alteració de l’amplada de les platges. Finalment es va analitzar la dinàmica dels sediments a la costa catalana, tant l’origen dels sediments com la seva distribució al llarg del litoral.

Per altra banda es va recollir informació dels efectes del temporal sobre la costa, tant pel que fa a l’erosió i reducció de les platges així com als danys a les infraestructures costaneres, com els passeigs marítims o els ports. També es van examinar les dades referents a les inundacions de sectors propers a la costa, l’acumulació de restes d’origen divers a les platges així com l’afectació a les praderies de Posidonia oceanica.

Resultats principals

El temporal Gloria es va moure al llarg de la costa catalana entre els dies 19 i 23 de gener de 2020 amb altes precipitacions, forts vents de llevant i onades amb valors superiors a 4 metres durant 3 dies i màxims de 8 metres.

La costa catalana, amb una longitud aproximada de 650 km, presenta un fort desenvolupament urbanístic i una alta ocupació del domini públic marítim tant en costes rocoses com sorrenques. Als 70 municipis amb façana marítima es situa el 43,3% de la població catalana. L’artificialització de la primera línia de costa amb una alta proliferació de dics de protecció, espigons i ports és també molt alta en alguns sectors de la costa. Aquestes estructures artificials dificulten el transport longitudinal de sediments de nord a sud. També s’ha constatat la disminució del volum de sediments que arriben al mar provocada per diversos factors com la regulació dels cabals fluvials, la sobreexplotació dels aqüífers o la disminució de cobertes agrícoles entre altres. Tots aquests factors provoquen que el 70% de la costa catalana sigui erosiva.

ELS EFECTES DEL TEMPORAL SOBRE LA COSTA VAN SER DIVERSOS:

• Erosió i reducció de l’amplada de platja: a les platges més estretes es va produir una fallada de la funció de protecció i van patir un major erosió, però fins i tot les de més de 50 metres també van ser superades per l’onatge. L’erosió de les platges va ser molt gran al Maresme, a la costa de Barcelona, al Garraf i a tota la Costa Daurada, i també en les cales on hi desemboquen rieres. A les platges amb un sistema dunar ben desenvolupat els efectes han estat més moderats que a les platges més humanitzades. Finalment, a nombroses platges s’hi van acumular gran quantitat de troncs, branques, algues, peixos morts, plàstics i altres objectes de tots tipus.
• Danys als passeigs marítims i inundació de sectors propers a la costa: en sectors on la costa esta molt artificialitzada, amb dics de protecció i espigons perpendiculars o paral·lels a la línia de costa, la protecció de les platges ha estat molt baixa i s’han perdut volums considerables de sorra. A les platges urbanes els passeigs marítims van patir esfondraments per descalçament dels murs, esvorancs, aixecament del paviment i mobiliari urbà malmès. També hi va haver inundació de carrers i sectors urbans adjacents a la costa, amb danys materials a cases i negocis i es va generar una notable bromera en molts punts del litoral de la costa brava. Uns dels efectes més notoris va ser la inundació parcial del delta de l’Ebre, per un augment del cabal del riu i per l’acció de les onades.
• Impactes en el ports: diversos ports van patir un fort impacte amb l’ultrapassament de les estructures de defensa per les onades provocant danys tant dins (dàrsenes, instal·lacions portuàries i vaixells) com fora (dics de contenció).
• Afectació a les praderies de Posidonia oceanica: el fort onatge va provocar l’enterrament i/o el descalçament de diverses praderies de Posidonia oceanica al llarg del litoral, en alguns casos provocant grans mortalitats.

Conclusions

La solució al problema de l’erosió de la costa causada pels temporals passa per analitzar-lo des de la perspectiva de la Gestió Integrada de la Costa (GIC) a una escala temporal de mig i llarg termini. Per assegurar un correcte funcionament de les platges com a sistemes naturals que garanteixin les seves funcions ambientals, és necessari que es consideri la implementació d’un nou model de gestió basat en l’enfocament ecosistèmic tal i com recomana Nacions Unides.

Aquest nou model comporta que les actuacions a la costa es basin en la renaturalització de la costa, restaurant els sistemes dunars a les platges on sigui possible, per adquirir unes capacitats mes altes d’adaptació i resiliència als nous patrons climàtics i a les noves condicions d’onatge que es preveuen en un futur no massa llunyà. Així, per exemple, cal evitar la rigidització i artificialització de la costa, relocalitzar alguns dels elements que es situen sobre la platja i corregir el dèficit sedimentari que les platges presenten en l’actualitat per aconseguir un ample de platja capaç de dissipar l’energia dels temporals.

Per implementar aquestes mesures correctament cal disposar d’un bon sistema d’informació, basat en la recollida de dades d’indicadors clau sobre el funcionament del sistema platja-duna així com del coneixement dels períodes de retorn i la intensitat dels grans temporals.