Objectiu

La modificació de les característiques de l’aigua, l’increment d’abocaments directes i indirectes o la modificació de la línia de costa per la construcció d’estructures artificials, poden afectar directa i indirectament la biodiversitat marina. De fet, en el cas de la costa mediterrània de França, Italia i Espanya, la part artificialitzada representa actualment el 15% del total.

L’objectiu d’aquest estudi és avaluar l’efecte d’aquesta artificialització sobre la composició i abundància d’espècies.

Mètodes bàsics

- Àrea d'estudi: 10 localitats de l’illa de Tenerife (Illes Canàries).

Durant l’estiu de l’any 2012 es va quantificar la composició i l’abundància d’espècies en les 10 localitats d'estudi. Per a cada estructura artificial trobada es va cercar l’any de construcció i així calcular el nombre d’anys en immersió de cada un d’ells (de 0 a 54 anys). A cada indret mostrejat es van realitzar censos de peixos en una àrea de 50x10 m, d’invertebrats en una de 50x2 m, i finalment d’espècies sèssils prenent fotografies cada 2,5 m al llarg d’un transsecte de 50 m.

Per a cada espècie es va calcular la ràtio de la seva abundància al substrat natural respecte al substrat artificial (NAR).També es van classificar les espècies en tres grups segons la seva ocupació - rares, mitjanes o comuns - en base al nombre de localitats on van ser trobades i segons la seva mobilitat - algues o organismes sèssils (baixa), invertebrats mòbils (mitja) o peixos (alta) -. Altrament, es va quantificar el nombre d’espècies exclusives, és a dir, aquelles que per a cada lloc les podem trobar o bé als substrats naturals o als artificials, però mai alhora als dos tipus de substrats.

Resultats principals

Es van identificar un total de 107 espècies, cap d’elles considerada com a no indígena ni tampoc invasora.

Es va poder observar que:

• En 7 dels 10 indrets hi havia més espècies als substrats naturals que als artificials, i en 8 dels llocs estudiats la diversitat dels substrats naturals també era més gran.
• El nombre d’espècies rares d’invertebrats mòbils i d’organismes sèssils, en substrat natural duplicava i triplicava els valors obtinguts en substrats artificials.
• En 7 dels 10 casos als substrats naturals hi havia més espècies exclusives que en els substrats artificials.
• Tant el nombre total d’espècimens com el nombre total d’espècies exclusives varien com a funció de l’ocupació i la mobilitat, tant en el substrat natural com en l’artificial.
• El valor de NAR no varia en funció del temps que l’estructura és submergida, sinó com a funció del grau d’abundància i la mobilitat de les espècies.

Conclusions

Els resultats obtinguts en aquest estudi mostren diferències de biodiversitat entre els substrats naturals i el artificials. Aquesta diferència està provocada probablement per l’alta diversitat de les espècies rares d’invertebrats mòbils i d’organismes sèssils en els substrats naturals, i en la major abundància de les espècies comuns de peixos en substrats artificials. Ocupació i mobilitat expliquen, per tant, les diferències entre els dos tipus de substrat.

Els resultats obtinguts en aquest estudi suggereixen que les espècies més comuns, i que tenen una major mobilitat, creen la il·lusió de “naturalitat” en els substrats artificials.

No s’han trobat evidències de que totes aquestes diferències disminueixin al llarg del temps, si més no abans dels 54 anys.

Segons aquest estudi, la protecció i la restauració d’habitats naturals és un mecanisme més efectiu per a la conservació de la biodiversitat que la utilització d’estructures artificials.