Objectiu

Descriure la composició i distribució de les comunitats de macroinvertebrats que habiten els fons sedimentaris de les badies dels Alfacs i del Fangar i, al seu torn, relacionar-les amb les característiques dels sediments i la concentració de metalls pesants presents als mateixos fons.

Mètodes bàsics

El mostreig s'ha realitzat durant els anys 2006 i 2011 a 18 i 16 estacions, respectivament. Les estacions mostrejades abasten les diferents zones hidrogeomorfològiques de les dues badies, és a dir, zones amb diferent fondària, diferent grau de confinament i sotmeses a més o menys pressions antròpiques.

Mitjançant una draga van Veen s’han recollit dues rèpliques de sediment a cada estació. Per a l’anàlisi dels paràmetres físico-químics es prenen submostres del sediment i se’n mesuren les característiques granulomètriques (mida de gra mig i percentatge de sediments fins), el contingut en matèria orgànica i el contingut de metalls pesants: Zinc (Zn), Coure (Cu), Plom (Pb), Vanadi (V), Cadmi (Cd), Mercuri (Hg), Arsènic (As), Crom (Cr) i Níquel (Ni).

La resta del material recollit es filtra per una malla de 0,5 mm i es fixa amb formol al 4% amb Rosa de Bengala. Al laboratori s’identifiquen i es quantifiquen els individus de tots els grups taxonòmics fins al nivell d’espècie per a determinar-ne la composició faunística de la comunitat.

Resultats principals

Els resultats d’aquest estudi han permès identificar tres comunitats diferents presents a ambdues badies i relacionar-les amb les característiques del sediment: 

La primera és present als fons amb una mida de gra petita, amb un alt contingut de sediments fins i matèria orgànica. Es troba a les zones més externes, on la influència marina de les dues badies és major i també a la cubeta central de la badia dels Alfacs. Els poliquets Pseudomastus deltaicus i Ampharete finmarchica són espècies característiques d’aquesta comunitat.

Una segona comunitat s’ha trobat als fons de la plataforma nord de la badia dels Alfacs i a les dues plataformes de la badia del Fangar, essent zones directament afectades pels aportaments terrígens provinents dels canals de cultiu d’arròs. El contingut de matèria orgànica i de metalls pesants pot ser molt elevat en aquests sediments, on hi dominen espècies de caràcter oportunista, com ara els poliquets Heteromastus filiformis i Notomastus latericius.

Finalment, a les zones més allunyades dels aportaments terrígens, tant de la plataforma sud de la badia dels Alfacs com a d’altres zones de plataforma de la badia del Fangar, hi trobem sorres fines netes, amb baix contingut en matèria orgànica i metalls pesants. Hi dominen l’amfípode Ampelisca brevicornis i el poliquet Neanthes caudata entre d’altres, totes elles espècies de caràcter indiferent i/o sensible a les pertorbacions (categories establertes mitjançant el MEDOCC (MEDiterranean OCCidental) Index).

Conclusions

Malgrat el regim hidrogràfic principalment marí d’ambdues badies, els aportaments terrígens d’aigua dolça provinents dels cultius d’arròs són el principal factor que regula el patró de distribució dels sediments i les seves característiques fisico-químiques. Tanmateix, ha quedat demostrat que aquests paràmetres determinen la composició d’espècies de les comunitats de macroinvertebrats bentònics que s’hi desenvolupen.

D’una banda, aquest estudi actualitza i complementa la descripció de les comunitats de macroinvertebrats bentònics de fons tous de la badia dels Alfacs, ja descrita en mostrejos anteriors (1987, 1992) i, de l’altra, constitueix la primera descripció exhaustiva d’aquestes comunitats a la badia del Fangar.

A la badia dels Alfacs la comparació a llarg termini dels resultats obtinguts durant aquest estudi amb els d’altres estudis realitzats fa 20 anys, indica un increment del contingut de matèria orgànica i metalls pesants als sediments. Aquest augment explicaria els canvis observats en la composició de les espècies dominants en les comunitats d’algunes zones de la badia. L’increment de l’activitat agrícola, relacionada amb el cultiu d’arròs, durant aquest període de temps podria explicar els canvis detectats als sediments.

El seguiment de les comunitats de macroinvertebrats bentònics resulta de gran utilitat per detectar una potencial degradació de la qualitat ambiental d’aquests ambients considerats com a grans reservoris de biodiversitat.